Mariona

Mariona
de Pilar Rahola

Desembre de 2014

Els periodistes han de fer de periodistes i els escriptors d'escriptors. Per això em resistia a llegir Mariona. En general m'agrada llegir la Pilar Rahola i també escoltar-la. Però una novel·la no és una columna del diari. 

I sense poder dir ni que està mal escrit, que no ho està, ni que el tema no s'ho valgui, que s'ho val, en el fons no puc dir de veritat que m'hagi agradat. 

Com a novel·la la trobo una mica fluixa; com a històric el trobo massa replè, massa enrevessat, moltes dades i moltes d'elles que no poden estar en una novel·la si abans no expliques de què va... És un llibre que no flueix una pàgina rere l'altre sinó que sembla que hi vol encabir tot el seu saber enmig de la història de la Mariona. Fins i tot hi ha moments que penso que estic llegint una cosa escrita per una altra persona; no és la Pilar Rahola que jo conec... 

Repeteixo: no és que estigui mal escrit i pot ser que a molta gent li agradi. Però també penso que s'ha venut més pel nom de l'autora -per cert, amb lletra mooolt grossa comparat amb el títol...- que pel llibre en ell mateix. 

La Mariona és una noia senzilla, del poble menut, com diu l'autora. Té una àvia republicana que la marcarà durant tota la seva vida. Es casa enamorada i només viu per la família. Quan van maldades i al fill el quinten per anar a la guerra és quan la Mariona comença a pensar per ella mateixa i comença a madurar. Encara qua això li comporti un canvi de vida radical amb el marit i la família. I tota la història dins el batibull que va significar el segle XIX, amb quantitat de personatges i de situacions. 

El que sí que m'ha quedat d'aquest llibre són les ganes de llegir-me un llibre de història del segle XIX...