Els dies sense glòria

Els dies sense glòria
de Sílvia Alcàntara


Edicions de 1984
Mirmanda


Juliol de 2016

La Glòria està en coma i l'Enric es passa les hores amb ella. Espera el miracle, espera que el metge li digui que tot anirà be. Està confós. I des de la habitació de l'hospital l'Enric va recordant i explicant la seva vida amb la Glòria, com es van conèixer, les circumstàncies que van envoltar la seva relació, la mare d'ell i els Marxants, que tenien la Glòria a casa, el pare i la mare morta, la madrastra, els germans, el Llorenç i el petit. I la seva vida a cal Noi Xic, el naixement de l'Eva i el Miquel... 

A més de les relacions entre uns i altres ens explica també la diferència de vida en un mas al mig del camps, prop d'una bauma de dolços records, i la vida a la ciutat, en un piset amb veïns a tocar, la feina que va i bé, la Miquela, la mare de l'Enric a qui costa acostumar-se a aquesta vida... 

Com les altres novel·les de la Sílvia Alcàntara, Olor de Colònia i La casa Cantonera, tan important o més del que diuen els personatges és el que no diuen. És una novel·la plena de silencis que cal escoltar, que cal rumiar. 

Comences la novel·la i no la deixes. Vols saber què hi ha rere cada personatge, rere cada expressió, què pensen, què diuen i perquè. I sobretot què pensen i no diuen. És la generació que van passar de viure les necessitats dels pares a les dels fills; i poc queda entremig per a ells... 

Sembla mentida com estàvem els joves abans lligats a l'obediència als pares i als grans de la família. Com se sentien culpables si no pensaven i actuaven com ells. I de tot això no fa tants anys... 

Mare i fill es van mirar; dins de les parpelles de cadascun s'hi endevinava una angoixa diferent. 

La que transmetia la mare no deixà l'Enric gaire tranquil. Ja l'hi passarà, es deia poc convençut. 

Com podia ser que ella no s'alegrés de la sort que tenia d'haver trobat una noia com la Glòria? Com podia ser que la seva felicitat li produís tan de dolor? Potser només era qüestió de temps. Sí, potser sí. I, mentrestant, què faria, ell? Se sentia acorralat, neguitós, insegur.