La vida de la Rebecca Jones

La vida de la Rebecca Jones
de Angharad Price

Traducció de Yannik Garcia
Paratextes de Marina Espasa i Marta Sanz

:Rata_

Llegeixes el llibre i el trobes molt bo, poètic i descriptiu. T'agrada. Però quan arribes a l'última pàgina tot se't remou, i després de llegir els paratextes -ho comparo amb club de lectura de nivell- tornes a agafar el llibre i el rellegeixes. I en treus molt més que la primera vegada. 

La Rebecca és la narradora de la història i l'autora, la Angharad, és neboda néta de la Rebecca del llibre. Per tant és una història verídica novel·lada. 

Estem al país de Gal·les, a la vall de Maesglasau. La família de la Rebecca hi viu de fa mil anys. Ela és la gran d'una colla de germans, tres d'ells cecs.  Els pares fan un esforç molt gran perquè aquests tres nens vagin a estudiar a una institució de Worcester per a nens cecs. I se'n surten molt bé. Els tres amb estudis i carrera, un va ser pastor de capella, un altre traductor de braille, parlava i escrivia deu idiomes, i l'últim, pintor. Això va fer, i te n'adones a la segona lectura, que el segon fill, el Bob, que volia ser metge, hagi de deixar l'escola i dedicar-se a fer de pagès. I que la Rebecca, que també volia estudiar, agafés la màquina de cosir de la seva tia i es posés a cosir pels altres. Això a més de fer de "minyona", ella i la dona del seu germà, dels homes de la casa. Així era la vida i així ho feien elles. Quan va arribar la màquina de rentar la roba la Rebecca en deia la "minyona de la minyona"! 

Als 40 anys la Rebecca decideix que ja és hora de viure sola i demana permís als homes de la família per a instal·lar-se a la casa antiga  de l'àvia, sense aigua ni llum. No ho entenen però li deixen fer la seva vida. 

La Rebecca amb els anys forma part del paisatge. Dels rierols i les muntanyes, de la boira i de la neu... 

M'ha agradat la seva descripció de família quan mor els seu pare. 

Què és una família? Una àncora que ens manté ferms a lloc. Ens manté segurs durant el temporal. Ens reté a lloc quan arriba el bon temps. És una benedicció i un llast; per als joves, sobretot, i per als que busquen llibertat.

Un dels moments d'estupor en aquesta vida és quan ens adonem que de sobte ens hem convertit en aquesta àncora. Aquest canvi inesperat és esfereïdor i instantani. És el canvi de generacions. Ens llancen sense avís en l'aire i ens precipitem en les profunditats de l'aigua salada . En aquell moment l'àncora s'aferra. Tot s'aquieta.

Hi ha gent a qui això li passa quan neix el primer fill, quan aprenen l'habilitat d'abraçar fort algú però deixant que es mogui.

Per a mi va ser la mort del pare el que em va empènyer d'una generació a altra. 

Prop ja dels cent anys la Rebecca es rebel·la contra la mort, tot i que la intueix en el seu caminar cap a la casa familiar, amb la boira i la falta de claror...
La majoria dels meus coetanis ja no hi són. Sé que també jo hauria d'acceptar la mort. Però ves, no estic preparada per marxar. Amb tota la força del meu cos trencadís delejo la vida. Cada matí quan em desperto, em meravella el batec del cor.....
La vida de la Rebecca és la vida de la vall de Maesglasau. La seva llengua, els seus costums, la seva manera de parlar i de fer. Amb la seva mort es mor també una mica la vida de la vall, amb cada generació es perd alguna cosa.. Però alguna cosa deu tenir aquesta vall quan s'hi pot viure tants anys sense sortir-ne per res, amb la família i amb la feina de cada dia. A mi m'admira i alhora em fa pena... És tan gran el món, tan variada la seva gent, els seus costums, les seves parles; La Rebecca ho veus sempre des del mateix angle. O potser no... perquè parla molt dels altres i poc d'ella mateixa. I l'época marca molt l'estil de viure.
Llegiu-lo a poc a poc. Deixeu-vos seduir per la poesia i l'encant de l'indret i aprofundiu en els personatges.