El ball

El ball
de Irène Némirovsky

Columna Jove

Setembre 2019


Fa anys l'havia ja llegit i m'havia impressionat. Un llibre tan primet, tan curt, i on hi caben tants sentiments i tan forts i rotunds.
Un dia parlant-ne, vaig adonar-me que havia oblidat la venjança de l'Antoinette, i l'he rellegit en un parell de dies. Com podia haver-ho oblidat!

L'Antoinette és filla d'uns nous rics que organitzen un ball amb tota la noblesa i gent "important" de Paris. El pare és un home de negocis important i és jueu, cosa que no se li perdona fàcilment. La mare s'ha passat la vida somniant en el moment de trobar-se entre aquesta gent que ella enveja de mala manera. Quan arriba el dia l'Antoinette, de 14 anys, demana que vol assistir al ball. Ella també té ganes de conèixer homes interessants i passejar-se pel Bois de Bologne amb ells. La mare es posa feta un fúria. Aquell ball és perquè Ella sigui el centre de les mirades, i fins i tot potser trobarà algú que se la mirarà i se li insinuarà... No vol de cap manera que una adolescent li prengui ni una mirada, ni un moment de glòria. Com a costum ja renya i s'enfada amb la seva filla però aquesta vegada es passa de mida. 

L'Antoinette no estima la mare, ni accepta de cap manera la forma en què la tracta. I somnia una venjança, no sap què fer... I per casualitat li surt una oportunitat que ella aprofita sense ni adonar-se'n. Quan s'acosta el dia de la festa, les hores abans, ella voldria tirar enrere el temps... però ja no pot. I és curiosa la reacció de tota la família... 

Com pot haver-hi uns sentiments tan foscs, com es pot viure en família tal com viuen ells? Per desgràcia ni són els primers ni seran els últims...  

Llegiu-lo!