La trena

 

La trena

de Laetitia Colombani

Traducció d'Anna Casassas

Club de lectura de SER

Salamandra

Febrer 2021

Tres històries, tres dones, tres ambicions,,, De llocs totalment diferents, de diferents països i costums i educació, però dones que no es conformen amb el que la societat els té reservat i lluiten per aconseguir els seus ideals. I que juntes, sense saber-ho, van teixint una trena que les uneix. 

Smita, una intocable de l'Índia, de Badlapur, treballa recollint excrements de les cases riques. Té una filla, la  Lalita. Hauria de començar ja a acompanyar la seva mare en aquesta feina. Però Smita vol que la seva filla vagi a l'escola. I lluitarà per això en contra de totes les normes establertes i en contra de la gent, inclòs el marit. En el fons haurà de trencar amb els llaços que la mantenen en la seva vida i costums.

A Itàlia, a Palerm, la Giulia, és feliç treballant amb el seu pare en un negoci de família que es dedica a fer perruques de cabells naturals. Ella decideix abandonar els estudis a la Universitat i seguir amb el negoci. Un dia el seu pare té un accident i ella ha de portar el negoci. I veu que està en fallida. I haurà de créixer de cop i prendre decisions, no sempre del gust de la família. Les tradicions manen molt i els cabells han de ser sempre de gent de Sicília... i ara ja no hi ha gaire gent que es vengui els cabells... També ella, com la Smita, haurà de trencar motllos, prendre decisions, i acceptar que deixa enrere tot un munt de costums i maneres de fer que l'aparten de part de la família.

La Sarah és de Canadà i treballa en un important bufet d'advocats de Montreal. Tot ho ha sacrificat per aconseguir un lloc en què només s'havien acceptat sempre homes. Dos divorcis i tres fills que no ha pogut viure'ls com hagués volgut. Però un desmai un dia al despatx i les seves conseqüències tornen a fer emergir aquesta diferència que envolta la feina dels homes i les dones, i les ganes d'escalar llocs d'altres dones. Ella també haurà de prendre les seves decisions. 

Tres històries ben diferents unides per dues idees. La lluita per tirar endavant els teus ideals malgrat que això comporti trencar amb velles tradicions i amb família o amics, i la idea que entre les tres es va confegint una trena, una trena que acaba essent real i que, sense arribar a coincidir ni a saber mai una de l'altra, les uneix per sempre. 

Les lluites són molt diferents. L'Amita té un valor immens. De recollir excrements vol per la seva filla un món millor i lluita amb el poc que té. I veus com reaccionen a l'escola, com no pot tornar-hi i com ella ha de prendre la decisió de trencar amb les seves arrels per millorar el futur de la seva filla. I tot això guiada per la fe en Vixnu.

Quan el tren s'aturi a l'estació de Tirupati, baixaran i aniran fins a la muntanya sagrada per honrar el seu déu. La Smita, més tranquil·la, s'adorm pensant això: Vixnu les espera. El seu Déu és allà, molt a prop. 

Ara és la Lalita qui va cap al barber. Tremola una mica. La Smita li dóna la mà. Mentre canvia la fulla d'afaitar, l'home mira amb admiració la trena de la nena, que li arriba a la cintura. Té uns cabells magnífics, sedosos, densos. Amb els ulls clavats en els de la seva filla, la Smita murmura amb ella l'oració que han recitat tantes vegades davant del petit altar de la barraca de Badlapur. La Smita pensa en la seva condició, es diu que ara són pobres, però que potser, un dia, la Lalita tindrà un cotxe. Aquesta idea la fa somriure i li dóna força. La vida de la seva filla serà millor que la seva, gràcies a aquesta ofrena d'avui. 

La Giulia ha de lluitar amb el "sempre s'ha fet així" de la família. Amb l'ajuda d'en Kamal -també aquí trenca els costums de la gent de l'illa- aconsegueix adonar-se que sí que pot tirar endavant amb les veus en contra de la mare i germanes i agafa les regnes del que serà la feina de la seva vida.

La tradició les perdrà, respon la Giulia Actualment s'ha de tenir una visió més àmplia, que vagi més enllà de les fronteres, és qüestió de supervivència! Evolucionar o morir, no hi ha més elecció. Mentre parla, la Giulia sent sent que li creixen ales, com si tot d'una fos davant d'un tribunal, fent un al·legat durant un gran procés. 

La història de la Sarah, tot i estar ubicada en un món tan diferent, és semblant a la història de l'Amita i de la Giulia.  Ella ha pogut estudiar i formar-se, casar-se i tenir fills, tenir una bona feina... però tot això li costa dos divorcis i no poder cuidar-se dels fills. Viu en un món, com les altres dues, on els homes són els que aconsegueixen per naturalesa el llocs millors en les millors empreses. I ella vol demostrar que una dona val tant o més que un home i que pot arribar als millors llocs de treball. Però una malaltia, que en un home hagués estat un mal pas d'una temporada, la fa fora de la feina, no perquè la treguin, l'acomiadin, sinó perquè de mica en mica li van traient responsabilitats, mirant-se-la amb pena, "pobreta"...  I les dones són potser les pitjors. Veuen la seva oportunitat. I la Sarah ha de passar per diferents estats d'ànims fins que decideix què vol fer amb la seva vida. 

La Sarah és aquí. Davant del mirall, es mira les ungles trencades, els cabells esclarissats. Aleshores sent que, dins seu, alguna cosa vibra, com si una ínfima part del seu ésser es negués a deixar-se condemnar. No, no pensa desaparèixer. No pensa renunciar a res. Surt de casa. Ha decidit que és avui. Sap exactament on va.

Es posa la perruca al crani pelat, i s'arregla aquests cabells que ara seran seus. Davant de la imatge del mirall, la Sarah, de sobte, sap del cert una cosa: que viurà. Veurà créixer els seus fills. Vencerà el combat. No serà mai més la Sarah Cohen, aquella dona influent i segura que tanta gent admirava. No vol ser una superheroïna. Serà ella, la Sarah. Quan la malaltia la deixi en pau, muntarà un despatx. És una bona advocada, una de les  millors de la ciutat. Farà pública la discriminació de què ha estat objecte, en nom de milers d'homes i dones que el món laboral córre a condemnar i que, com ella, han de portar una doble pena. Lluitarà per ells. És el que sap fer millor. Aquest serà el combat. 

Mentre s'allunya del saló, pensa en la dona, de l'altra part del món, a l'Índia, que va donar els seus cabells, en les treballadores sicilianes que amb paciència els van triar i tractar. En les que els van muntar. Aleshores es diu que l'univers treballa de concert perquè es curi. Li ve al cap una frase del Talmud: "Qui salva una vida, serà com si hagués salvat el món". Avui el món la salva, i la Sarah voldria donar-li les gràcies. 

Tres exemples de lluita ferma i valenta de tres dones, a qui podríem sumar tantes i tantes dones que lluiten pel mateix cada dia, avui en dia, encara... I que tots en podem ajudar els uns als altres, per lluny que visquem... 

Les uneix l'ànim d'enfrontar-se a la vida, lluitar pel que volen, perquè no hi ha res impossible... i la decisió d'una mare que fa l'ofrena dels cabells perquè la seva filla pugui tenir una vida millor, i la decisió d'una siciliana d'enfrontar.se a la família per tirar endavant el negoci, la seva vida. I el canvi de paradigma que li arriba a la Sarah per culpa o gràcies a la seva malaltia. Dones valentes! 

Perquè com diu la dita de l'efecte papallona; "El batre de les ales d'una papallona pot provocar un huracà en una altra part del món".

Al club de lectura de Santa Eulàlia de Ronçana va venir L'Anna Casassas, traductora del llibre. Em van demanar un petit resum de la xerrada i m'agrada posar-lo aquí, amb el llibre. 

ANNA CASASSAS, traductora i invitada al club

Un luxe comptar amb l’Anna Casassas en la sessió del club de lectura. Va començar explicant quin mètode fa servir per traduir un llibre. Va dir que el que seria més correcte és llegir primer el llibre i després anar traduint. Però ell no ho fa així. Comença a llegir i traduir a la vegada, una traducció molt senzilla, només per anar coneixent el tema i a l’autor. Una segona correcció, ja més acurada, buscant el sentit del que vol dir l’escriptor, i una tercera per polir les expressions o el que trobi.  O sigui tres versions i una lectura ràpida final. Deunidó! I el que té sempre al seu costat és un diccionari de la llengua.

Respecte absolut al què diu l’autor i de com ho diu; però vigilant que al traduir-lo no el facis més difícil d’entendre. Has de ser fidel al llibre però has de triar a què vols ser fidel: si a cada paraula, o al que et sembla que l’autor volia dir, o ets fidel a la teva llengua; a què dónes prioritat. I segons com tu sents el llibre dones prioritat a una cosa o a altre. De vegades necessites saber més coses de l’autor per captar la seva personalitat. I alguna vegada pots contactar amb ell, o llegir altres llibres del mateix autor, o escoltar conferències...

Tradueix del francès i del italià i mai traduiria al francès ni al italià. Perquè tot i conèixer el idioma hi ha girs i frases fetes, i manera de dir les coses que només les saps en la teva llengua. Sovint necessites la intuïció per saber si uns versets o frases venen d’una cançó popular, d’un refrany o frase feta del seu país...

Preguntada per si alguna vegada havia retornat un llibre sense traduir-lo perquè no li agradava va dir que sí, un parell de vegades. Només perquè no li agradava no. Ha de ser amb llibres que et remou el teu interior, la teva manera de ser. I el retornes...  

 

Parlant de La Trena

Tots els llibres han de tenir tres registres l’estructura, l’argument i l’estil.

En la trena l’estructura és important, amb influència cinematogràfica. L’argument és la segona pota d’aquest llibre. L’estil o redactat és menys important, potser per la influència cinematogràfica.

Es va parlar de qui era qui parlava al final del llibre i semblava la Giulia. Però pel que diu pot ser la mateixa autora

Una altra pregunta va ser si les poesies les tradueix un poeta o el mateix traductor. I diu que segons el poema i si tens sentit de la poesia. Un traductor pot molt bé traduir un poema.

Una altra aportació va ser que el final de la novel·la era molt ràpid, massa ràpid. També ho va atribuir a la influència cinematogràfica.

Pregunten si l’autora ha escrit l’obra pensant en la vena racista que portem tots una mica dins. Planteja la situació de la dona.

Cercle de les tres dones. Llibre senzill i per joves.

Ha traduït quasi tots els llibres de Claudio Magris i va recomanar pel club de lectura el llibre Vostè ja ho entendrà. Bon escriptor i interessant.

Com a llibre difícil de traduir va parlar de Ànima de Wajdi Mouawad. Va dir que era el llibre amb què més havia gaudit. Quantitat de verbs i adjectius. En llibres com aquests, va dir, s’ha de respectar al màxim els punts i comes del llibre.

Com a curiositat vaig voler recomanar La Trena a una neta meva de 15 anys. El tenen com a llibre per llegir i comentar el tercer trimestre. Llibre, doncs, recomanable per joves.

 

Maripepa Brustenga