Canto jo i la muntanya balla

 

Canto jo i la muntanya balla
d'Irene Solà

Llibres Anagrama

Març 2021

Llibre curiós. L'has de llegir seguit. El vaig començar i per raons diferents el vaig deixar uns dies. Vaig haver de tornar a començar i no deixar-lo. 

Tot gira al voltant d'una família, d'uns personatges, no sempre humans. Parlen els núvols, els bolets, gossos i cabirols, les dones d'aigua, els morts... 

En Domènec, la Sió, el Hilari, la Mia, el Jaume... són els protagonistes que viuen en un poblet entre Camprodon i Prats de Molló, en una casa que es diu Matavaques.  

És de lectura agradable, i sempre m'agrada veure com fa parlar els no-humans. I la història en un petit poble, una vida que et sembla tancada i pobre però que està plena de vida, diferent de la que nosaltres vivim, molt diferent, però vida. 

Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d'aigua fosca i fred i de llamps i de trons. Veníem del mar i d'altres muntanyes, i vés a saber de quins llocs més, i vés a saber què havíem vist. 

Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l'olor de terra molla que s'apropava. 

Vaig plorar sola. Vaig plorar d'una tirada totes les llàgrimes que Déu m'havia donat. I em vaig quedar seca com una feixa erma. i l'Hilari va ser el nen sense pare més feliç del món. 

L'Hilari, ja mort, parla a través de poemes que escriu a la gent que estima. N'hi ha un que es dedica a ell mateix i que dóna títol al llibre.

Poema per a mi, l'Hilari

Jo canto a la lluna quan fa el ple,

ullal rodó de la nit amable,

gata prenys.

Canto al riu gelat,

company de l'ànima,

com una vena, com una llàgrima.

Canto al bosc atent, 

sadoll de peixos, llebres, ceps.

Canto als dies magnànims,

a la brisa de l'estiu, a la brisa de l'hivern,

als matins, a les vesprades,

a la pluja petita, a la pluja enfadada.

Canto a la vessant, al cim, al prat,

a les ortigues, al roser bord, a l'esbarzer.

Canto com qui fa hort,

com qui talla una taula,

com qui aixeca una casa,

com qui tresca un pujol,

com qui es menja una nou,

com qui encén una brasa.

Com Déu creant els animals i les plantes.

Canto jo i la muntanya balla.

I un trosset del poema a la seva mare:

Vine, mare, que parlarem

de les coses que passen al bosc, a la nit,

de les coses que passen al cor, a la nit,

i dels llamps que calcinen el cel, i els marits.

Va lligant les històries i m'ha agradat. L'he llegit a gust.