Passatge al nou món

 

Passatge al nou món
de Tània Juste

Columna

Juny 2022

Ja havia llegit un llibre d'aqusta autora, Amor a l'art, i em va agradar més que aquest. No és que no sigui entretingut ni que no estigui ben escrit. La trama t'enganxa però no m'aporta res de nou com va fer l'anterior. 

La Berta és una noia que es queda sense mare. El pare es torna a casar i ella rep una carta d'un client del pare, més gran que ella i molt ric,  que des de la Patagònia li demana que es casi amb ell. Vistes les circumstàncies ella decideix acceptar i s'embarca en un transatlàntic amb el passatge de luxe que el futur marit li ha enviat. El viatge és molt llarg i ella viu el luxe que li han regalat tot i trobar-s'hi una mica fora de lloc. Un dia es troba amb un antic amic, l'Abel,  que viatja en segona i sovint es troben i parlen. També es fa amiga de la Irina, filla d'una ballarina, Irona Alexandrovna, dona de caràcter difícil i egocèntric, que anul·la la filla completament. Les dues xerren quan poden.. i van passant els dies. 

El llibre comença amb la Berta a la Patagònia, vídua, amb una carta sobre la falda i els ulls tancats. Ja sap què dirà la carta. És del marit de la seva amiga Irina, la filla de la ballarina, de qui es va fer tan amiga. A la carta dirà que la Irina és morta. Tants anys lluny una de l'altra, sense veure's... I arriba la Valentina, la néta de la Berta, que fa dies que ronda per la casa. Diu que li falta inspiració per escriure, que no troba el tema, i que pensa que si es queda una temporada a la "hacienda" segur que podrà escriure. S'estima molt a l'àvia i seu a prop d'ella. I la Berta, l'àvia, li diu que el tema ja el té. Que s'ha mort la seva gran amiga i que ja pot explicar el secret que durant tants anys ha guardat celosament. I comença a llegir-li el diari que va escriure a bord del vaixell, tot el que va passar fins al dia que es va acomiadar de la seva amiga, ja a terra, i ella esperant el seu promès per començar la seva vida a la "hacienda" d'on no ha sortit mai i on ha estat tan feliç. I on ha estimat al marit fins a l'últim dia. 

I és aquí on trobem la trama de la vida i de la història de dues amigues que se'n van del seu país i fan cap a la Patagònia. Però una d'elles marxarà i ja no es veuran més.

La Valentina voldria llegir més depressa, vol saber cada cosa que passa, què diu la seva àvia. i l'últim capítol l'àvia li fa llegir sola. Ella se'n va a dormir dient-li només que ha estat la dona més feliç del món, més estimada i acompanyada. 

El final del llibre diuen que és sorprenent. Jo penso que es veu a venir força estona abans... Llegiu-lo i opineu.