Fusta d'eucaliptus cremada

Fusta d'eucaliptus cremada 
Un relat sobre els orígens i la identitat

d'Ennatu Domingo

Navona

Juliol 2022

L'autora, l'Ennatu, va arribar a Barcelona amb 7 anys adoptada per una família catalana. Els primes anys de la seva vida són a Etiòpia, amb la seva mare, la Yamrot, i el seu germà petit Mikaele. El pare no hi és i el germà gran tampoc. Així la mare i els dos fills recorren diverses poblacions del nord d'Etiòpia, sempre buscant un lloc on la mare pogués treballar. Mai no va tenir casa fixa, casa pròpia. Amb 7 anys mor la mare i el germà i ella és adoptada. Va tenir molta sort amb la família. L'Anna i el Ricard sabien el que es feien i van saber donar a la seva filla el que necessitava. L'Anna, juntament amb l'Asha Miró, va escriure el llibre "Rastres de sàndal" que també va ser adaptada al cinema.. Segur que abans d'adoptar l'Ennatu havien parlat força amb l'Asha, adoptada també per pares catalans de ben petita. 

Comença el llibre explicant l'odissea de recórrer amb autobusos vells i atapeïts els diferents pobles per trobar feina. la mort de la mare i com sense ni adonar-se'n es troba a l'aeroport de Barcelona. Però tot això que ella ens explica és només el preàmbul per dir-nos com ha de ser una adopció internacional, com no pots perdre les teves arrels, i com has d'anar seguint la història i la vida del teu país. Sempre es parla que un nen adoptat s'ha d'adaptar de seguida al nou ambient, i la poca conveniència que hi veuen, moltes famílies, de portar-lo de nou al país on ha nascut. A ella la van portar a Etiòpia moltes vegades. No hi tenia família però era casa seva. Va intentar trobar al germà gran per internet però no el va trobar. 

Parlant amb altres nois i noies de la meva edat adoptats a Etiòpia he descobert que molts han fugit dels seus records i s'han deixat abraçar per la seva nova realitat. En el procés, també fugen de la confrontació que suposa obrir i treure la pols a aquesta capsa imaginària plena de records, sovint desagradables. Jo els parlo del dolor, perquè l'he viscut i també l'he sentit a través de les persones que m'han obert la porta del seu dolor quan s'han retrobat amb les seves famílies biològiques, o perquè no han trepitjat Etiòpia d'ençà que en van marxar de petits. Alguns hem observat amb impotència com, a poc a poc, anàvem perdent la nostra llengua materna, i, amb ella, tot un sistema de codis que donava sentit a la nostra vida.  .... Jo tenia moltes coses a fer: aprendre dues noves llengües a la vegada (el català i el castellà), entendre uns nous codis de conducta, una nova cultura... A més d'aprendre a llegir i a escriure, a sumar i restar, a nedar i anar en bicicleta, descobrir menjars que no havia tastat mai i tantes altres novetats. Als set anys vaig perdre una de les poques coses que tenia aleshores i que era ben meva: la meva llengua.

En el context de les adopcions internacionals es discuteix molt sobre els orígens, sobre si cal o no tornar, si cal o no mantenir el lligam amb la família biològica quan se'n té. Però no es parla prou sobre què suposa perdre la primera llengua materna, la llengua dels orígens. Per sort, una llengua es pot aprendre i recuperar, perquè té un paper clar en la formació de la identitat. Jo vaig estar uns anys -pocs- amb l'amhàric esborrat. Fins que els meus pares li van demanar a l'Abraham, un jove que el 2004 estava en ple procés d'obrir el primer restaurant etíop de Barcelona, que vingués a casa un cop a la setmana a ensenyar-me a llegir i escriure en amhàric.

L'Ennatu ens fa reflexionar sobre els orígens, les identitats múltiples, les desigualtats, el feminisme, el racisme i la importància de les llengües per saber qui som. I al mateix temps et deixa veure com ella ha aconseguit viure entre dues cultures: la catalana, que va adoptar des que va arribar als 7 anys i la etíop que va recuperar poc després i a la qual s'ha dedicat amb cos i ànima. Sobretot estudiant el perquè de la situació de les dones al seu país, sobretot a les zones rurals, la dificultat de l'accés a la cultura i als estaments superiors. 

És un llibre que llegeixes de cop, però aturant-te de tant en tant per pair el que diu, el que t'explica, perquè t'adones que en moltes coses tenim les idees molt equivocades. 

M'agradaria un dia poder-la conèixer i escoltar-la parlar. Moltes coses aprendria...