Junil a les terres dels bàrbars

 

 Junil a les terres dels bàrbars
de Joan-Lluís Lluís

Club Editor

Juliol 2022

Em costava agafar aquest llibre. No he llegit res d'aquest autor i finalment m'he decidit. D'entrada el tema promet. Veus una història que et pot aportar nous coneixements i experiències, conèixer altres costums i països. Després, tot queda en fum d'encenalls... Penseu, però, que és la meva opinió, la d'una lectora. L'autor té molts llibres publicats i molts addictes a les seves obres. però ha d'haver-hi gustos per tot... 

D'entrada l'estil d'escriure de Joan-Lluís Lluís és peculiar, particular. Sovint he hagut de tornar enrere perquè em faltava un verb, una coma, i no era cert. El verb i la coma hi eren. És el seu estil que no deixava fluir les paraules de manera natural. Com també alguna vegada sembla que hagi buscat el sinònim més estrany per expressar una idea, un mot. I que desentonava, per mi, enmig del text.  M'ha passat amb altres autors però m'hi he acostumat aviat. Amb ell no. Encara a les últimes pàgines havia de tornar enrere buscant el verb que creia perdut... I és una pena perquè crec que el tema estava ben triat i que em podia haver agradat més el llibre... 

La Junil viu amb els eu pare al imperi, a tocar de la terra dels bàrbars. Viu amb un esclau copista que d'amagat del pare  li ensenya a llegir els papirs guardats en caixes i ella viu només per les estones de lectura dels grans poetes, sobretot d'Ovidi. El pare la menysté i maltracta i un dia per circumstàncies que s'expliquen al llibre ella ha de fugir. Se'n va amb l'esclau Tresdits que l'ha ensenyat a llegir, amb en Lafàs, esclau dedicat a Minerva que porta 20 anys tancat a la Biblioteca sense poder sortir-ne i amb Dirmini, antic gladiador. Volen arribar a les terres del bàrbars abans no els empaitin, i buscant el poble dels alans on diuen que no hi ha esclaus. La idea secreta de la Junil és arribar al país on hi viu ara Ovidi i entregar-li un papir amb la primera part de la seva obra, L'Art de l'Amor, que es va ordenar que fos cremada i que en Lafàs va salvar i li ha donat en una caixa a la Junil.. I entregar-li la seva virginitat.  

Tot el llibre és el caminar dia a dia, vigilant no ser sorpresos, rebent en el grup a més esclaus que volen viure en llibertat, fugint dels pobles i dels grups de gent fins a arribar al final del seu destí, que no ho és en realitat. Molta repetició, molt sovint el mateix, amb diferents personatges i paisatges... 

La figura de Junil, la protagonista té molt por relleu a la novel·la. I els personatges entren i surten excepte els quatre primers.   

Potser el que m'ha quedat -sempre m'agrada quedar-me un record dels llibres que llegeixo- és la comparació que, amb un somriure sota el nas, fa constantment en Tresdits de la seva odissea comparant-la amb el poema "La Falconada" de Milcià. Cada vegada que passa alguna cosa ho compara amb el que havia escrit Milcià. També està bé quan un esclau, el Vell, es posa cada nit a explicar contes, històries, en vers i inventats per ell o apressos del boca-orella. 

El fet que no em quedi com el meu llibre preferit no vol dir que no agradi a molta gent. per tant, llegiu crítiques, fullegeu-lo i llegiu-lo si us sembla que us ha d'agradar.