Pioners, oh pioners

 

Pioners, oh pioners
de Willa Cather

Cal Carré

Octubre 2023

Alexandra Bergson  amb els seus pares i germans emigran de Suècia a Nebraska, al poblet de Hanover, situat en un ventós altiplà, erm i difícil de treballar. Però el pare s'enamora d'aquesta terra i lluita per aconseguir alguna collita i conrear un hort. L'Alexandra és la gran de 4 germans. l'Òscar, el Lou i el petit Emil.  

El pare malalt, i veient que deixava sola la família, veu que només l'Alexandra podrà tirar endavant la feina i a més sap que s'estima la terra. I als fills els demana que treballin la terra i segueixin el criteri de la germana gran que serà qui portarà les regnes de la casa i de la família. La mare no compta en aquest moment. És sueca i li ha costat aterrar a Nebraska. es cuida de la cuina i de la família però no compta per la feina del camp ni per donar idees. 

La novel·la és la vida d'aquesta noia, l'Alexandra, la diferència de pensament i actuació d'ella i els germans i l'amor incondicional al petit de casa, l'Emil. Aquest estudiarà a la universitat i ella se'n sentirà sempre orgullosa. 

En una terra àrida i erma com aquella és difícil sobreviure però el instint i la intel·ligència de la noia fa que acabin sent dels propietaris més rics de la zona. La reacció dels germans és sempre ben diferent de la de la noia. Excepte l'Emil. 

Personatges diferents van passant per la novel·la. Uns s'hi queden sempre, com el Ivar, el Carl i la Marie. D'altres van i venen, passen, formen part de la vida, del dia a dia. 

Hi ha molta descripció, com cultiven la terra que estimen, com són feliços contemplant el cel i la terra. com és de dura la vida en una granja, amb els camps de conreu, i els animals, com s'ajuden es uns als altres i com en una societat tan reduïda la vida és cosa de tots. I com les desgràcies i calamitats també arriben i sobten en aquesta vida de pau i feina i com reaccionen la gent davant les diferents circumstàncies. Enamoraments, fidelitat, escapades... i cap germà s'adona que l'Alexandra no ha tingut temps de pensar mai en ella mateixa. I quan s'ho troben davant els ulls no volen que res canviï, volen seguir igual. En el fons ja són grans però saben que les regnes les porta ella. 

Es barreja sempre la poesia i la passió, de manera que no pots destriar-les. I és una sort perquè el tema en ell mateix és conegut, saps de què va, però la poesia que destil·len els paisatges, les xerrades, els pensaments fan d'aquest llibre un bon entreteniment agradable de llegir. La poesia no falla mai...