Viatge a Canadà. Oest.

Viatge a Canadà
Alberta i Brithish Columbia

del 15 al 26 d'agost
amb Pol Viatges

Pendent d'escriure

Qué pequeño es el mundo

Qué pequeño es el mundo
de Martin Suter

Agost 2017

Libros del Asteroide

Konrad i Thomas es van criar junts i van créixer a la mateixa casa. En Thomas anava als millors col·legis i portava una vida digna de la família a la qual pertanyia. En Konrad l'acompanyava sempre i estudiava i feia el mateix que ell. Només podia agrair a la mare del Thomas que el tractés com de la família. Koni i Tomi els deien... 

De grans la vida els separa. En Thomas segueix amb la seva vida i en Konrad, ja gran, queda com a encarregat d'una de les finques de la família, a Corfú. Un dia per un accident malaurat s'incendia la casa de Corfú i en Konrad és acusat d'haver-lo provocat involuntàriament. 

Tant en Thomas com la seva mare decideixen abandonar ja la seva posició protectora cap en Konrad, però el fet que aquest home, a través d'un inici d'Alzheimer, comenci a recordar coses i a parlar els fa canviar d'opinió. 

Atenció al personatge de la Simone. Com pot canviar una persona quan veu que pot ser útil a alguna causa.

Vaig llegir el llibre d'una tirada durant el vol Barcelona-Canadà. Després de llegir llibres d'aquells que et deixen el cor petit tot i ser molt bons, aquest és un petit oasi de relaxament i tranquil·litat. 

Les generacions espontànies

Les generacions espontànies
de Mar Bosch Oliveras

Edicions del Periscopi

Agost 2017

Un llibre per passar l'estona,per no capficar-me, vaig demanar. I em van dir que aquest em faria riure molt. És distret, no et capfica, però la veritat és que riure no gaire.. I molta gent diuen que han rigut molt, que és molt bo! Potser no l'he llegit en el moment oportú... 

L'Eva viu sola i busca feina. Té el seu currículum i es presenta en una selecció de personal. Ha tingut una pila de feines i totes molt diferents i originals. La rep el mateix director perquè el currículum li ha cridat l'atenció. I l'agafa per un motiu molt particular. 

L'Eva fa servir al lector de psicòleg. En el fons fa totes les reflexions que faries tu mateixa per dintre, i segurament no tan explícites!, en veu alta davant el director. Així fas un recorregut per la seva vida i pel seu pensament. Se li nota que viu sola, que no té ningú... 

Si vols trobar-li un valor a la novel·la li trobaràs. Però a mi, particularment, no m'ha fet el pes en absolut... Però ha agradat a molta gent, per tant, com dic sempre, és simplement la meva opinió.

Wolfgang

Wolfgang (extraordinari)
de Laia Aguilar


Columna


Agost 2017

He comprat aquest llibre per la Jana que té 12 anys. Moltes nenes en aquesta edat demanen llibres que no siguin de fantasia ni d'aventures. Volen històries sobre la vida real i amb un o una protagonista de la seva edat. I és una llàstima perquè, com ja vaig trobar-m'hi amb la Berta, tots els llibres amb aquestes característiques són sobre nens molt problemàtics, nens que sí que existeixen, sí que n'hi ha, però no són majoria. 

En aquest llibre en Wolfgang té 11 anys i té un coeficient d'intel·ligència de 152. N'és conscient i no para de comparar-se amb altre gent, els "sotacent"... Viu amb la mare i no coneix al seu pare. Sembla que els va abandonar abans de néixer ell. Fa vida amb la mare, l'àvia i una tieta. Un dia mor la mare i es troben amb la sorpresa que la seva última voluntat és que el nen visqui amb el pare. 

I el nen ha de viure amb un desconegut, un sotacent, que tot i que fa el possible per fer-lo content ell no l'accepta. I passen moltes coses. De mica en mica va descobrint qui és en veritat el seu pare, com és, i també sabrà d'un secret que la família no volen que ell sàpiga. Ho té molt difícil i sovint és per culpa dels adults... 

M'agradaria trobar un llibre per aquesta edat que fes pensar, que estigués ben escrit, però que fos també divertit. La vida no és només problemes i excepcions sinó que també comporta una rutina, una manera de fer i de viure que et fa feliç, que et fa riure, que et fa agafar ganes de ficar-te dins el llibre i viure amb aquell nen o nena. No demano novel·la rosa, ni sense sentit; demano un llibre en què una nena que porta una vida normal i corrent pugui llegir i trobar-hi coses que li passen a ella i no s'atreveix a parlar-ne i coses que li agradaria que li passessin... És demanar massa? 

El monarca de las sombras

El monarca de las sombras
de Javier Cercas

Literatura Random House

Juliol 2017

Pendent d'escriure 

Dinar aniversari - 70 anys

Dinar aniversari - 70 anys 

9 de juliol de 2017

Avui sí que hem pogut celebrar amb fills i néts els meus 70 anys! Jo ja ho veia lluny i com tots estan molt enfeinats pensava que faríem el dinar i prou. I em van sorprendre amb un munt de coses que em van arribar a emocionar. Potser estic una mica toveta o potser són els anys que fan que les llàgrimes que fa anys ja no surten amb tanta facilitat s'escolin un dia en un moment veient com tots han pensat en tu i s'han esmerçat en buscar detalls que et poden fer feliç... Quina família més maca que tenim!!!
Primer, taula llarga i amb vaixella de la Bisbal que tinc guardada no sé perquè. El dinar molt bo i tothom rient i content.

I en acabar les postres comencen les actuacions, les sorpreses... 

El grupet "nenes", Jana, Martina, Nina, Júlia i Judit, fan una coreografia amb una cançó que em va arribar a l'ànima. Amb música de Mamma mia us poso la lletra:

Estem tots celebrant els teus nous 70 anys

Molt contenta estaràs quan els hagis passat

Tu es una àvia molt, molt especial

Si et passa algo ella t'ho solucionarà

Farà el possible perquè somriem

I estem tots molt, molt, molt, molt, molt contents

I els de la taula et diem somrient

Felicitats, ja fas 70 anys, ai, ai

amb tu tot és possible... -bis-

Des que érem petites

fins ara que ens animes

Felicitats.... -bis-

La Berta i el Sergi van ser els dos primers

jo no em queixo ni res però vaig anar després

La Martina i jo i també el Roger

som els tres 2005 que sempre rebem

La Nina, la Júlia, la Judit i el Jordi

són els quatre petits que sempre et fan feliç

Felicitats... -bis-

Maques!!!

Després el Sergi i el Roger em van regalar un joc de l'oca amb coses que fem cada dia en família a cada casella. Molt divertit i ocurrent! El guardo! 

El Jordi amb la Berta em van preparar un joc d'ordinador, el Kahoot, amb preguntes sobre frases que jo dic molt sovint. La veritat és que no m'havia adonat que les repetís tant com perquè els néts se'n recordessin! Frases com "Jaume, la pastilla", "si Déu vol",

I llavors van arribar els regals del Jaume i els fills. Sabia que alguna cosa em farien però no esperava res que els hagués donat feina, ni de pensar gaire ni d'aconseguir. Els veia a finals de curs, plens de festivals de nens, de feines per acabar... i em van sorprendre amb un llibre editat per ells amb els posts més familiars del meu blog d'aquest 10 anys! Em van caure les llàgrimes... Quina feinada de fer i sobretot de buscar una cosa especial que sabien que em faria feliç. D'aquesta manera, amb el llibre a mà, qualsevol pot agafar-lo i llegir coses que potser encara no han llegit o no recorden. Sobretot els néts hi trobaran bocins de la vida de la nostra família que ells ja han viscut. Gràcies!!!

I finament entre fills i Jaume m'arriba un Thermomix! Jo sempre deia que em feia il·lusió però que per a mi mai me'l compraria. Per dues persones és massa car... Ara ja em demanen que cuini alguna cosa per a ells...
Tot plegat un dia molt feliç, sentint-me estimada per tots, pel Jaume primer de tots, que tot i saber tot el que feien va saber callar... i sé el qui li costa!, pels fills i joves, pels néts i nétes...
Amb 70 anys em sento jove i bé, però reconec que hi ha coses que han canviat, que no puc portar el ritme que portava i que cada vegada més penso: això ho preguntaré als fills, o que ho decideixin ells... Vas delegant coses que fins ara ni se t'ocorria, et deixes ajudar per fills i néts, i els ho agraeixes... Però si tot això t'ho mires amb humor i ho acceptes,  he de reconèixer que tant en Jaume com jo estem molt bé, podem viatjar, moure'ns, llegir, parlar, treballar i fer feliç a la família i ser-ho també nosaltres.
Moltes gràcies a tots i fins a la propera! Els 75 del Jaume l'any que ve si Déu vol!

Tres llums

Tres llums
de Claire Keegan

Minúscula

Juliol 2017

A Irlanda una família nombrosa que viu al camp esperen de nou una criatura. S'acosta l'estiu i la mare va desbordada i els diners no arriben per tot. El pare, home de caràcter rude i maldestre, i la mare sense saber com sortir-se'n decideixen deixar la filla gran, de vuit anys, amb la família Kinsella, a l'altra banda del comptat de Wexford, on viuen ell. Els Kinsella no tenen fills i són mig parents de la mare. 

El pare porta la nena a la casa i la nena ignora quan de temps hi passarà ni quan tornarà..

Els Kinsella la reben molt bé. Sobta el comentari del pare parlant del menjar:"Menjarà, però la podeu fer treballar. I el Kinsella respon: No farà falta, Ajudarà a l'Edna a casa. Ens la quedem encantats,"

La nena descobrirà en aquesta família què és estimar i sobretot sentir-se estimat. L'home l'ensenya a llegir amb infinita paciència i ella descobreix amb els llibres un món que ignorava. S'hi troba bé, molt bé, a la casa. I a través d'una veïna 'assabenta d'una història de la família que encara la fa sentir-se més unida a ells. 

I arriba el dia que ha de tornar a casa. Els Kinsella l'acompanyen amb pena i quan ja se'n tornen sols capa casa la nena corre capa ells i els abraça. A coll d'en Kinsella llegeixes: Em quedo agafada a ell com si m'hagués d'ofegar si el deixés anar, i m'escolto la dona que sembla que faci torns dins el coll, sanglotant i plorant, com si ara plorés no per un, sinó per dos. Si una part de mi vol de tot cor baixar i dir-li a la dona que m'ha cuidat tan bé que no ho explicaré mai del món, alguna cosa més profunda em fa quedar-me allà al braços del Kinsella, agafada fort. -Papi- li dic un cop i un altre-, papi.

Aquest llibre és com una petita joia. No revelo res escrivint el que he escrit. És un llibre per anar rellegint, poètic. viu, real... Hi veus el canvi d'una nena de 8 anys quan el que la volta és l'amor, la comprensió, el temps, la serenor... Tots els nens haurien de poder viure aquest ambient. Sovint la vida, la pressa, la feina, el voler arribar a tot ho impedeix. I és una llàstima. Els nens responen al que es troben i aprenen ràpid. A estimar i a callar quan el que volen dir pot fer mal a algú. "És amb la mare, que parlo, però n'he après prou, per saber el que va passar no és res que s'hagi ni d'esmentar. És la meva oportunitat perfecte de no dir res." 

Com em passa molt sovint m'enamoro del llibre per les paraules, pels sentiments, per la poesia que desprèn... Hi ha passatges que rellegeixes perquè et donen serenor, com el de la sortida de nit a la platja i les tres llums... 

Llegiu-lo!