Desig sota els oms

Desig sota els oms


Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran

2 de novembre de 2017

Pendent d'escriure

Proclamació República

Proclamació República

27 octubre 2017

Pendent d'escriure

Córrer

Córrer
de Jean Echenoz

Raig Verd

Octubre 2017

Pendent d'escriure 

L'infern segons Rodin

L'infern segons Rodin

Fundació Mapfre
amb Isabel Larruy

17 octubre 2017

Pendent d'escriure

Americanah

Americanah
de Ngozy Adichie

Literatura Random House

Setembre - Octubre 2017


Molt bona!

Pendent d'escriure 

Referendum

Referendum 
1 d'octubre

Pendent d'escriure

Diada Nacional de Catalunya 2017

Diada Nacional de Catalunya 2017
La Diada del Sí

11 de setembre de 2017

I un any més hem sortit al carrer! Més d'un milió de persones amb estelades i la samarreta fosforescent perquè el món vegi que no ens cansem, que sortim any rere any defensant la nostra dignitat com a país, les nostres institucions, els nostres costums i el nostre tarannà. Aquest any la manifestació era a favor del Sí, a les portes ja del referèndum de l'1 d'octubre. I el dibuix que formàvem tots els assistents era una creu, un signe +. Volem sumar..

També com cada any ha estat una festa alegre i familiar. Avis, fills, néts, nens de mesos i avis ja grans, cadires de rodes i cotxets, tot amb ordre i civisme. I amb somriures i cares felices. Això és el que no poden entendre segons on... 1800 autocars d'arreu del país estaven aparcats pels carrers de Barcelona. Quina voluntat i quina força la de tots els catalans d'aquest país! 

Baixant per Balmes ja només veies gent amb estelades, grups de joves, famílies, gent gran... i els autocars aparcats! Quan hem arribat a Balmes Aragó ens hi hem quedat. Davant mateix uns castellers anaven fent castells amb un nen o nena ben menut fent d'enxaneta cada vegada. 

Quan han començat a parlar  han demanat un minut de silenci pels atemptats del mes d'agost. Impressionava veure con poden callar i quedar en complet silenci un milió de persones... Carn de gallina... I després el Cant dels Segadors. Per mi ja podíem marxar. Ja estava plena de satisfacció. Quin orgull pertànyer a quest país! Però tenien planificat que quatre carpes es moguessin per anar a ajuntar-se a Passeig de Gràcia/Aragó. I a mida que passaven la gent s'anava canviant de samarreta i es posava la fosforescent.

A Aragó no hi cabia ni una agulla i hem vist passar la carpa per sobre nostre.

La música ha estat a càrrec de l'Orfeó Català i de Els Amics de les Arts que han interpretat Louisiana.

Hi ha hagut parlaments demanant, exigint, el dret a votar. Tots els qui érem allà i molts que no hi han pogut anar volem votar, volem decidir el nostre futur com a país. Dos Premis Nobel han dit ben clar que ens empara la jurisdicció europea, que tenim dret a votar i a decidir si volem una República catalana o seguir amb les polítiques del PP o del PSOE a Madrid. 

Ara venen uns dies molt densos i forts. Tenen por que votem? Sembla que sí. Però nosaltres no en tenim i anirem a votar el dia 1, a expressar la nostra opinió, a exigir el nostre dret a l'autodeterminació.
I ja tenim ganes de canviar l'estelada per la senyera!
Gràcies ANC, gràcies Omnium, gràcies AMI! Sense vosaltres no hagués estat el mateix!

Endavant i fins al dia 1! Felicitats Catalunya!