dilluns, 9 de juliol del 2018

El cuento de la criada


El cuento de la criada
de Margaret Atwood

narrativa Salamandra

Juliol 2018


Llibre dur i difícil, sobretot perquè saps que tot el que explica està passant en un lloc o altre del planeta. La vida es repeteix amb els seus errors i les seves maldats... 
Amb l'excusa del terrorisme islàmic un grup de polítics suprimeixen la llibertat de premsa del seu país i els drets de les dones. 
Ens trobem a la república de Gilead i la Defred és una de tantes dones que han escollit perquè es dediqui a procrear. Escullen les que tenen ja algun fill per assegurar l'embaràs. Molts homes, cada vegada més, els costa deixar la dona embarassada, o la dona no pot tenir fills, i una persona, una esclava, com al Defred els pot solucionar el problema. La manera de donar un fill a la dona que  no en pot tenir ja te referències a la Bíblia amb Abraham, la seva dona i la seva esclava Agar.... Si la Defred no accepta aquestes condicions serà executada públicament o enviada a Colònies, on morirà contaminada de productes tòxics.  D'aquesta manera el govern control·la amb mà de ferro fins als més mínims detalls de la vida de les dones: la manera de vestir, l'alimentació, la seva activitat sexual... Se les separa de la família i passen a ser cossos per procrear. Però ningú no pot governar  ni posar traves al pensament d'una persona. Ni als seus desitjos. 
Sempre van malament les coses quan es barregen religió i política, quan es volen dominar i menystenir les dones... I això ha estat i és corrent encara a tants i tants països! i en petita escala també a casa nostra... 

diumenge, 8 de juliol del 2018

Sopar Groc


Sopar Groc
Santa Eulàlia de Ronçana

7 de juliol de 2018


Hem tingut sopar groc a Santa Eulàlia, a Sant Simple. Ens ha fet il·lusió i ens hi hem apuntat. Feia molt goig i estava ben ple. I t'agrada trobar-te gent que coneixes des de petits. Aquests actes són sobretot lloc de trobada de gent que sempre ha viscut allà. També hi ha nouvinguts, però dels que ja coneixes. Avui dia hi ha tantes urbanitzacions, tantes cases noves, que veus cares i no saps qui són. Ahir vespre ens coneixíem quasi tots... 

En Pep Salsetes va fer el sopar. L'any que ve en farà 40 que va arribar al poble. Em va agradar retrobar-lo tot i que ja està, crec, jubilat. 


En Jaume ens va fer una fotografia a la M LLuïsa i a mi. És un record d'aquell vespre. No podem ni volem oblidar perquè es fan aquests sopars, perquè anem tanta gent amb llaços grocs, perquè les nostres famílies han augmentat en número perquè sempre estan presents entre nosaltres els presos polítics i els exiliats... Esperem que aviat puguem retirar llaços grocs i viure en pau i llibertat. 



La germana del Conseller Jordi Turull era al sopar amb nosaltres. Va parlar i ens deia com agraeixen que els recordem i que fem actes per a ells. Com no els hem de recordar si és per nosaltres que són a la presó! 


Sobre la tarima hi havia una de les urnes de l'1O. Després de sopar es va rifar i li va tocar a un noi jove. Que li serveixi de recordatori i que un dia la pugui ensenyar als seus fills i explicar-los tot el que estem vivint. 


Per acabar dos nois amb guitarra i noia molt maca, tots del poble, van tocar i cantar. Primer una cançó que jo recordava de la meva mare o de les àvies, després La presó de Lleida, una de moderna que no coneixia i País petit de Lluís Llach. Finalment vam cantar els Segadors, 


Una vetllada molt agradable amb regust agredolç pensant en els motius pels quals ens havíem reunit.

dilluns, 2 de juliol del 2018

La senyora Stendlal


La senyora Stendlal
de Rafel Nadal

Columna

Juny de 2018

Novel.la situada després de la guerra, ens presenta al Lluc, un nen que queda orfe perquè maten a la mare d'un tret a Girona. La senyora Stendhal l'acull a casa seva. Allà troba un ambient molt familiar, molt acollidor, amb en Dani que li fa de germà gran i amb l'avi Dídac, pagès callat i savi... Té amics, va a escola, te una infantesa tranquil.la i feliç. Fins que les revenges dels guanyadors comencen a passar factura i en Lluc es troba enmig de la història.  
La vida d'en Lluc serveix per repassar els problemes de la postguerra que es van viure a pagès. Els canals de rec que eren de dos senyors del poble, la manera d'aconseguir regar, els nois joves amagant-se a la muntanya, organitzant-se, anant de nit a casa un moment amb por, amb pànic de ser reconegut... Primer en Dani, després, més endavant en Lluc. I la senyora Stendhal sempre de pal de paller, sempre a punt. 
És un llibre distret i agradable de llegir, a l'estil dels altres d'en Rafel Nadal, que et recorden les històries que has sentit de petita... 

diumenge, 17 de juny del 2018

11 anys de blog


11 anys de blog... i 71 meus!
17 de juny de 2018

Passen els anys volant... i penso en els versos de la cançó que Raimon va cantar com a primícia al Palau de la Música en el seu comiat.

I nosaltres amb ells

Passen els anys i nosaltres amb ells,
els anys buits i els anys plens, els anys bons i els dolents.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

Encara no sé qui sóc
i sé que no sóc qui era.
També sé qui no seré
i encara no sé qui sóc.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

Al país on visc
la gent que pot no vol,
la gent que vol no pot
al país on visc.
Si la gent que pot volgués
i la gent que vol pogués
altre país seria
el país on visc.

Perquè era molt rebel
li posaren boç al gos.
Ara no pot mossegar
però encara lladra.
Perquè era molt rebel
li posaren boç al gos.

Intenten amb moltes lleis
i si cal amb violència
esborrar diversitats
i negar la diferència.
Intenten amb moltes lleis
i si cal amb violència.

Passen els anys i nosaltres amb ells,
els anys buits i els anys plens,
els anys bons i dolents.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

N'he fet 71. Vaig ja camí dels 80! Conscient dels anys que tinc però amb il·lusió i ganes de fer coses. Sóc feliç i tinc tot el que em fa falta. El Jaume, els fills i néts, família i amics. Llibertat d'entrar i sortir. conferències d'enginyers cada dimecres on ens parlen de tota mena de temes per estar al dia o per recordar coses passades. Sortides i excursions i viatges. No tants com voldria en Jaume però deunidó! mentre puguem ser útils en alguna cosa, mentre els fills i néts comptin amb nosaltres, però no massa, com diu Kipling, mentre ens lleven cada dia amb il·lusió l'edat no compta, compta com la portes! 
I fa 11 anys que els fills em van regalar el blog i segueixo en marxa. Últimament, no sé perquè, no he tingut temps d'escriure massa i tinc molts posts desats, esperant que els tregui de l'anonimat i els publiqui. Ho aniré fent... 
Gràcies a tots els que ens acompanyeu i ens feu la vida feliç i agradable! Gràcies Jaume per ser-hi sempre! 

dissabte, 16 de juny del 2018

Dones


Dones
de Isabel-Clara Simó

Columna Edicions

Juny 2018

Pendent d'escriure 



Viatge a Friuli


Viatge a Friuli
del 7 al 13 de juny de2018

Amb Phineas Fogg i Amics de la Unesco



Pendent d'escriure


dissabte, 2 de juny del 2018

L'ou com balla - Corpus


L'ou com balla - Corpus

2 de juny 2018




Pendent d'escriure