11 anys de blog

11 anys de blog... i 71 meus!
17 de juny de 2018

Passen els anys volant... i penso en els versos de la cançó que Raimon va cantar com a primícia al Palau de la Música en el seu comiat.

I nosaltres amb ells

Passen els anys i nosaltres amb ells,
els anys buits i els anys plens, els anys bons i els dolents.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

Encara no sé qui sóc
i sé que no sóc qui era.
També sé qui no seré
i encara no sé qui sóc.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

Al país on visc
la gent que pot no vol,
la gent que vol no pot
al país on visc.
Si la gent que pot volgués
i la gent que vol pogués
altre país seria
el país on visc.

Perquè era molt rebel
li posaren boç al gos.
Ara no pot mossegar
però encara lladra.
Perquè era molt rebel
li posaren boç al gos.

Intenten amb moltes lleis
i si cal amb violència
esborrar diversitats
i negar la diferència.
Intenten amb moltes lleis
i si cal amb violència.

Passen els anys i nosaltres amb ells,
els anys buits i els anys plens,
els anys bons i dolents.
Passen els anys i nosaltres amb ells.

N'he fet 71. Vaig ja camí dels 80! Conscient dels anys que tinc però amb il·lusió i ganes de fer coses. Sóc feliç i tinc tot el que em fa falta. El Jaume, els fills i néts, família i amics. Llibertat d'entrar i sortir. conferències d'enginyers cada dimecres on ens parlen de tota mena de temes per estar al dia o per recordar coses passades. Sortides i excursions i viatges. No tants com voldria en Jaume però deunidó! mentre puguem ser útils en alguna cosa, mentre els fills i néts comptin amb nosaltres, però no massa, com diu Kipling, mentre ens lleven cada dia amb il·lusió l'edat no compta, compta com la portes! 

I fa 11 anys que els fills em van regalar el blog i segueixo en marxa. Últimament, no sé perquè, no he tingut temps d'escriure massa i tinc molts posts desats, esperant que els tregui de l'anonimat i els publiqui. Ho aniré fent... 

Gràcies a tots els que ens acompanyeu i ens feu la vida feliç i agradable! Gràcies Jaume per ser-hi sempre!