La casa cantonera

La casa cantonera
de Sílvia Alcàntara


Edicions de 1984
MIRMANDA

Juliol 2011


La Vicenta i el Ramon viuen en un petit poblet i tenen dues filles, la Irene i la Marina. La casa on viuen els l'ha llogada en Gregori, que també ha trobat feina pel Ramon.

La història es redueix a les quatre parets de la casa cantonera de la plaça del poble, als sentiments i a les paraules no dites. Sembla que no hi hagi vida fora.
Amors i desamors, enganys, rialles, plors, silencis... tot a una vida en un cercle viciós de poques persones, amb la Roseta, la veïna, d'espectadora.
Mare i filla enamorades del mateix home? O només una enamorada i l'altre gelosa? Històries que no s'acaben d'explicar, que abans d'acabar-les un silenci les tanca, silencis de l'home, silencis de les dones... i al final tot esclata amb força i fa mal, molt mal. Remordiments, mentides. Llocs tancats, olor de reclòs, soroll d’aigua...
Tot això surt en el moment que la mare, la Vicenta, la vella Xicoia del casalot de can Xicoi, mor; i les dues filles, que fa vint anys que no es veuen, es retroben al vell casalot per repartir-se el poc que queda de la família. Retrets, enveges i, entremig, tota la història de la família. I el fet de voler saber o no saber, d'intuir i de tenir por que sigui certa la intuïció... Dues germanes que el més segur és que no es tornin a veure, que no tornin més a parlar del que els fa mal dins el cor, que una d'elles no acabarà mai de saber la veritat... I potser millor així.
Sí, el camí encara era molt llarg, però no pas desconegut. Se sentia sobrevivent d'una època que no podria oblidar. Però ara ja havia après a mesurar la felicitat amb el temps que dura una abraçada.

És una obra entretinguda i àgil de llegir. Potser vaig trobar millor la seva primera novel•la "Olor de colònia".