Una temporada para silbar

Una temporada para silbar
de Ivan Doig

Traducció de Juan Tafur


Libros del Asteroide

Juliol 2011

A Montana, a Marias Coulee, a principis del segle XX, regalen terreny si el cultives. I en Oliver Milliron, la seva dona i els tres fills comencen allà una nova vida. Poc temps després mor la mare i el pare amb els tres nois decideix contractar una dona que li porti la casa. Un anunci li fa el pes, "no cocina pero tampoco muerde", i contracta a la Rose que es presenta amb el seu germà Morris. Aquest, després d'algunes feines acaba fent de mestre a l'escola, una escola amb una sola aula per a tots els nens, per a totes les edats. I és un mestre innovador, que deixa petja a tots els alumnes. Tant la Rose com en Morris són força especials, i la manera de viure canviarà per la gent del petit poble.

El pare dels nois és un granger atípic. És molt culte i sensible amb els seus fills i família. Paul, Damon i Toby, els tres fills d'en Oliver van cada dia a l'escola a cavall, s'han de llevar molt d'hora i, aviat, en Paul, que té el son més lleuger, espera cada matí a la Rose per fer una xerradeta de bon matí. El cometa Halley està a punt de passar i el Morris ho aprofita per donat classes d’astronomia i preparar una representació.

La família és molt important per a tots ells. La tia Eunice, una senyora gran molt exigent, rep cada diumenge la visita de la família Milliron i els nens són molt educats i agradables amb ella tot i el seu difícil caràcter. L'Oliver ha sabut educar els seus fills i els ha ensenyat a pensar i a viure.

És un llibre agradable i dolç. És per llegir-lo amb calma i tranquil•litat, a poc a poc, assaborint-lo, vivint tu també les nits estelades contemplant el cometa Halley, muntant a cavall pels boscos, o anant a buscar aigua amb galledes per a la Rose, o aguantant somrient el xàfec de la tia Eunice. Sóc conscient que en aquesta història no ens han deixat veure ni entreveure els moments difícils, durs, discussions ni mals acords. I segur que n'hi van haver. Però és un retrat d'una època dolça, difícil, però plena d'amor i serenor. És un relat fet des de la distància, on només vols recordar els moments dolços, els que t'agrada reviure. repensar, recordar...

Paul és el més estudiós i la seva vida és l'estudi, l'aula i el professor Morris que l'ensenya a aprendre coses. Tot i que no es pot estalviar les baralles entre companys i la manera particular que tenen per resoldre-les; i la unió i complicitat dels tres germans.

Comença quan en Paul, ja gran , superintendent d'Educació Pública, torna a Marias Coulee amb una ordre per tancar totes les escoles d'una sola aula. I tota la seva vida, la vida a l'escola li passa pel cap i li fa prendre una decisió.

"Me ha gustado recordar tanto com me ha gustado vivir" diu William Maxwell, i en el fons el llibre és això, el record d'una infantesa sentint-se estimats malgrat els moments difícils i la duresa de les circumstàncies.