El Gato Negro
El Gato Negro
Administració de loteria
Pelai 40
Ahir, dia 13, El Gato Negro va complir 100 anys. És tota una fita per a l'administració ja que 100 anys són moltes temporades, molts dies i molta feina. I molta il·lusió. Tota la que hi posen el Teo i la Maria Clara, sobretot la Maria Clara, que ara, a punt de jubilar-se té una melangia interior, una pena, que no pot dissimular.
Com cada any tenim un número de la loteria de Nadal. A veure si hi ha sort i podem repartir alegria a diferents llocs!
La sort aquest any la porta El Gato Negro! Ja podeu córrer a comprar-ne!
El dibuixant Juanjo Sáez els ha preparat un joc de postals que no em resisteixo a posar-les totes al blog, amb una mica de la història de El Gato Negro.
V
PER MOLTS ANYS I QUE SEGUIU REPARTINT BONA SORT AMB LA MATEIXA IL·LUSIÓ QUE EL PRIMER DIA!
5 comentaris:
Moltes gràcies per publicar una entrada al teu bloc per el centenari del GATO NEGRO, esperem correspondre donant algun premi
M'encantaria que corresponguéssiu d'aquesta manera!
Maripepa: per què no t'emportes les guixetes de l'"entranyable" loteria del número 40 de Pelai a la porteria d'on vius? Te l'emportes, i amb aquesta, el bloqueig del vestíbul i de l'entrada. Ja veuràs quina il·lusió tan gran et farà no poder entrar ni sortir de casa teva, col·lapsada cada dia, vuit hores, durant molts mesos a l'any!!
Un "negoci" que no "produeix" res, molt lucratiu per al Teo i la Maria Clara, i que sobretot afavoreix un estat que retalla sous i serveis i apuja impostos. Tu t'emociones amb l'11 de setembre, però regales diners a l'estat espanyol jugant a la loteria!
Maripepa: per què no t'emportes a casa teva El Gato Negro? Ja veuràs quina il·lusió tan gran et farà trobar la teva porteria i el teu vestíbul col·lapsats de gent que no et deixa sortir ni entrar!! Si tant t'agrada jugar a fer ric l'estat espanyol, endu-te aquests amics entranyables i que s'hi quedin cent anys, a la teva porteria!
Hola Anònim! No sé si sou un o dos els qui heu escrit. Comprenc i entenc que deu ser una molèstia gran tenir per Nadal i altres festes les cues davant de casa. Per nosaltres, veure cues per la loteria cada any ens sembla una cosa tradicional, i naturalment les cues a nosaltres no ens fan nosa...
Negoci lucratiu abans sí, ara, no ho sé. Però el fet de complir cent anys ho trobo bonic per celebrar-ho. Que els diners van a Madrid ja ho sé, igual que tots els nostres impostos i tot el que poden arreplegar! Tenim l'esperança que aviat sigui Loteria Nacional de Catalunya!
Tot i que reconec la molèstia de la guixeta de la loteria jo tinc un "xino" sota de casa, peruans, marroquís i tot el que vulguis. I tampoc no m'agrada...
Paciència i a poc a poc anem construint país!
Publica un comentari a l'entrada