Plans de futur
Plans de futur
de Màrius Serra
Premi Sant Jordi 2012
Proa
Maig de 2013
M'ha agradat molt! Tractant-se de Màrius Serra segur que està ben escrit i és un plaer llegir-lo. A més, el tema s'ho val.
Tot i ser la vida del matemàtic de Figueres Ferran Sunyer, Ferri, tetraplègic, aquí no es parla de malalties ni de penes; es parla de les dones que el cuiden, les dones que estan sempre al seu costat; la mare, les dues cosines Maria i Àngels Carbona i del seu germà Ferran, la minyona Modesta, i també del pare dels Carbona, desaparegut, però sempre present en l'obra.
Sembla que en Ferri tenia molt bon caràcter i era molt de la broma amb un esperit del tot positiu. I les cosines el cuidaven i l'estimaven molt i tenien un feeling especial per entendre el que volia, les seves bromes i el seguien en tot. Amb el Ferran tenia una molt bona relació i el va ajudar molt i la mare és difícil de definir... adora el fill, l'ajuda en tot, descuida força les nebodes que sort en tenen de la Modesta. I la Modesta és una minyona d'aquelles d'abans, de la família, que sap més que ningú del que passa i del que ha passat i que sap callar, callar... Al final de l'obra entens moltes coses!
Ambientada a Sarrià i a la casa empordanesa de Vilajoan, els Sunyer i els Carbona són amics del Dalí, fins a l'extrem que en Dalí pinta a la Maria Carbona; un quadre que té la seva història al llarg de tota la novel·la.
És un llibre d'aquells que et relaxen i et deixen tranquil·la, que no pots deixar, no perquè estiguis pendent de què passarà, tot i que sovint sí que en tens necessitat, sinó perquè és agradable de llegir, passa com si res, com passen els llibres bons, ben escrits, i ben pensats.
I et fa veure com amb humor i amics les coses més difícils, com la malaltia d'en Ferri, poden superar-se amb un somriure als llavis, fent broma en els moments més difícils en comptes d'enfonsar-te i desesperar-te.
Gràcies, Màrius!
2 comentaris:
Moltes gràcies per la recomanació. El tinc perquè me'l van regalar per Sant Jordi, però en tenia dubtes. Ara ja no. Acostumo a tenir força afinitat amb les seves crítiques literàries.
Salutacions.
Àngels
Publica un comentari a l'entrada