Pallassos i monstres

Pallassos i monstres
La història tragicòmica de 8 dictadors africans
d'Albert Sánchez Piñol

La Campana

Juliol 2013

 

Còmica no sé; tràgica i inversemblant sí!

Idi Amin Dada a Uganda,  Bokassa a la República Centreafricana, Banda a  Malawi, Mobutu Sese Seko al Zaire .República Democràtica del Congo-, Sékou Touré a Guinea Conakry, Haile Selassie a  Etiòpia, Macías a Guinea Equatorial i Obiang també a Guinea Equatorial.

 

Ens diu Sánchez Piñol que malgrat el que pugui semblar aquest no és un llibre de ficció. Tots els personatges, fets i documents són estrictament reals.

I sabent això et fas creus de com uns personatges com aquests han pogut manar i matar i robar d'una manera tan descarada i amb el vist i plau dels governs europeus i americans.  

L'autor fa parlar els personatges. No t'explica les massacres; te les deixa veure. I el que fa és dir-te qui eren aquests personatges, quan i en quin ambient van néixer i créixer i com van pujar al poder, el que van fer i com van caure de dalt d'on havien pujat i com van morir.

És increïble que aquesta gent, la majoria d'ells ignorants i insignificants, es van creure déus i van condemnar al poble a la misèria més absoluta i al dolor intens de la dictadura sense cap ni peus... Tot ho podien fer: des de fer-se dir "Senyor de les Terres Bèsties de la Terra i de l'Aigua i Miracle Únic", com traslladar la capital del país al seu poble natal, com fer portar el tresor del banc nacional al soterrani de casa seva.

I tot això, essent com és esgarrifós i difícil de creure i entendre no és res comparat amb el beneplàcit que van rebre dels mandataris europeus. Ells veien com eren aquests líders però sempre hi ha el diner enmig de tot; hi havia urani, diamants, i tota mena de riqueses i privilegis que cap país europeu es volia perdre.

I així Felipe González anomenava a Obiang "el seu germà i amic";  Macías va rebre de mans de Franco la medalla de Comendador de la Órden de África; a Haile Selassie el va rebre efusivament Mussolini i va ser gran amic del líder comunista iugoslau Tito; François Miterrand va dir de Sekou Touré que era un dels millors caps d'estat africans i un dels més escoltats; a Mobutu Sese Seko el van ajudar i estimular els govern belgues, francesos i nord-americans que el van abandonar quan va caure en desgràcia; els amics europeus de Banda el consideraven un autòcrata conservador... Giscard d'Estaing va ser obsequiat per Bokassa amb una immensa reserva de caça i amb una pila de diamants; a Idi Amin Dada Anglaterra li anava minvant les ajudes i Gaddafi el va ajudar tot i que va quedar decebut després de la seva visita a Uganda.

Com ha pogut ser real i veritat tot aquest escàndol i aquest disbarat? Sempre el poder, els diners... mai els valors de les persones i la vida i la dignitat dels que tenien la desgràcia de ser manats per aquesta gentussa; gent dolenta i amb mala idea, no persones que s'equivoquen al prendre decisions sinó que les prenen completament conscients dels seus actes. Com ha pogut Europa consentir i contribuir a tot això?