Memòries d'una puça

Memòries d'una puça
Dança

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita

11 de juliol de 2013


Direcció i coreografia: Sol Picó
Ballarins: Sol Picó, Valentí Rocamora, Torà i Carlos Fernàndez Fuentes


Vaig anar-hi il·lusionada. Recordava com em va agradar El Ball amb Sol Picó. Com vaig gaudir aquella nit del ball i la bellesa i l'harmonia... Però aquesta obra no m'ha fer el pes.
diu el tríptic que aquesta obra parla del món actual, un món en crisi, decadència i confusió. Una mirada al món convuls d'avui que vol il·luminar el nostre paisatge utilitzant l'humor i el llenguatge de la dansa.
Ho sento però no m'ha agradat. Els personatges, crec, que volen ser puces en un món de deixalles. L'ambient és fosc i brut i el ball monòton... Sempre van repetint els mateixos passos. Sembla que al final busquen la sortida a través d'una ampolla, la Sol Picó dins l'ampolla, com una petició d'ajuda o un desig.

He llegit crítiques i són bones. No sé si la gent les ha fet perquè és la Sol Picó o perquè vertaderament li ha agradat. A mi em va costar aplaudir...
La veritat prefereixo quedar-me amb el bon gust de El Ball...