La pell de l'home

La pell de l'home
de Josep Maria Madern


Columna

Novembre de 2013

Ens diu Montserrat Roig al seu pròleg: La pell de l'home és un llibre complex. L'autor, a través de diverses històries. ens diu, amb ironia, humor, candor o tendresa, que tots els personatges no són més que peces soltes d'un trencaclosques que només nosaltres, els lectors, podem reconstruir. Hi ha un escriptor al darrere que ens agafa de la mà i ens condueix pel seu laberint de personatges tot convertint-nos en els seus còmplices. Quan ens ha acabat d'explicar una història, ens porta cap a una altra on ens narra l'altra cara de la moneda. Josep M. Madern ens ha descobert, en aquest llibre, la singularitat, la diferència. Les emocions, a capdavall, sempre seran distintes dins la pell de l'home.

És un llibre molt curiós. Les històries són curtes, molt curtes. Sovint no acaben d'omplir ni la pàgina. Sempre comencen amb la descripció ràpida i simple del personatge: L'home alt, ferm i gentil .... la dona esvelta, bella i amable. L'home de mitjana edat, grassonet, amb americana blava... La dona de vestit gris i de llavis amables... I el final de la curta història és molt real, tret del dia a dia de la gent, amb reflexions que no esperes o que no havies pensat mai: El pare i el fill enfrontats. Les paraules gruixudes, el gest retingut, la violència soterrada, l'ull arruixat, la reprovació a punt i ¿per què cony el pare no ha sortit com volia el fill?

M'ha agradat i com és un llibre petit el deixaré a la tauleta de nit i de tant en tant en rellegiré alguna història...