dissabte, 29 de novembre del 2014

Terra baixa


Terra baixa
d'Àngel Guimerà

Adaptació de Pau Miró i Lluís Homar

Teatre Borràs

28 de novembre de 2014


Se't fa estrany pensar en què un sol personatge farà tants papers. Però tractant-se d'en Lluís Homar vas segur a veure'l i estàs convençuda que t'agradarà. 
Sembla mentida com amb un petit gest, amb un petit canvi en to de veu, saps qui està parlant. Treballa molt bé i fa un gran espectacle. Totes les crítiques han estat excel·lents i no seré pas jo qui les contradigui. Mentre tinguem actors d'aquesta talla el teatre a Catalunya seguirà ocupant un primeríssim lloc. 
El Sebastià, la Marta, el Manelic, la Nuri... Si et mires com agafa el vestit de núvia veus a la Marta; 


si el veus assegut cosint a l'eixida veus a la Nuri; 


al Sebastià, prepotent, al Manelic, innocent quan arriba a la terra baixa, valent i fet home quan crida "He matat al llop!"


Àngel Guimerà va escriure una gran obra i en Lluís Homar i en Pau Miró l'han adaptada al nostre temps. I el resultat és la gent dreta aplaudint al final de l'obra. Bravo!

Ara, però, una consideració. M'agraden les noves tendències en teatre en què ens mostren textos antics portats als nostres dies, escenografies novedoses, originals, fins i tot estrambòtiques... Però en el fons em queda com un cuquet dins que em fa pensar. Per què no podem veure l'obra tal com la van concebre els nostres autors? Tenim por de trobar-la "antiga"? Tot ha de ser modern i posat al dia? Els nens han de llegir els llibres adaptats als temps moderns; estan reeditant els de Enid Blyton amb llenguatge i situacions més al dia. Jo gaudeixo d'un bon llibre si està ben escrit, d'un bon teatre si està ben interpretat,  sigui de l'època que sigui. Fas l'esforç d'endinsar-te en una època en què es parlava així, es vivia així, els valors eren els que llegeixes o veus, i tot això, tot i no tenir cap semblança amb la nostra vida actual et fa pensar i entendre aquella gent. Si tot ens ho donen mastegat no fem cap esforç i ens perdem una part de la nostra cultura, de la nostra història. 
I no ho dic ara per Terra Baixa ja que han respectat el text. Però tot i haver gaudit de l'actuació perfecta d'en Lluís Homar, he enyorat una mica veure la cara del Manelic, de la Marta, de la Nuri... 
Considero que he anat a veure un espectacle extraordinari però no Terra Baixa de Guimerà.