La memòria de l'arbre

La memòria de l'arbre
de Tina Vallès


Raig Verd

Març 2017

En Jan viu a Barcelona amb els seus pares. Té 8 anys. Un dia els pares li diuen que l'àvia Caterina i l'avi Joan viuran amb ells a Barcelona. Que deixen Vilaverd. "Em puc posar content? És clar que sí, fill. I vosaltres, perquè no ho esteu?"

L'avi té un començament d'Alzheimer. Cada dia va a buscar al Jan a l'escola, i li ensenya els arbres i fa que els estimi. 

A casa, les paraules i els silencis expliquen moltes coses. Pel carrer, l'avi i el Jan tenen el seu món, ple de passejades, arbres i lletres amb més significat del que sembla. 

Com que no expliquen res al nen, ell va ajuntant detalls, per entendre què passa. Les converses entre avi i nét, plenes de preguntes sense respostes i respostes sense preguntes fan avançar la relació entre avi i nét, amb la història d'un desmai com a fil conductor. El Jan es va omplint de records i de com es fabriquen, com es guarden i com es perden... 

L'obra està escrita en primera persona, és el Jan qui explica el dia a dia en capítols molt curts, una pàgina. És un nen qui parla i qui explica. I l'autora ens fa veure, per boca d'aquest nen tot un munt de detalls que nosaltres no veuríem, ni ens en adonaríem, però que el nen valora i així pot anar entenent el que passa. L'amor dels avis pel nen, les mirades còmplices de la mare i l'àvia, els comentaris de l'avi i el nét, la comprensió del pare... 

És un llibre molt bonic i penso que el podrien llegir els meus néts. Però el veig massa bonic, massa senzill i alhora difícil... No sé. El rellegiré i potser a l'estiu el tindré a casa i a algú el passaré. 

Però no us el perdeu!