Proleterka

Proleterka
de Fleur Jaeggy

Editorial Les Hores

Agost 2018

Una noia adolescent, de 15 anys, se'n va de creuer a Grècia amb el seu pare. Però no és fàcil. Ella ha viscut sempre amb l'àvia, la mare de la seva mare,  i altres parents. Al pare li deixen veure poc la nena. Ha de demanar permís i no sempre li és concedit. Ara ha demanat un creuer amb la filla i li han dit que sí. I la nena se'n va amb el pare. Nena i dona a la vegada. No puc estimar una persona que no conec, diu ella. Però veu, és conscient, que potser serà l'última oportunitat de conèixer el seu pare. Els dos són de poques paraules i el pare no està bé. 

És un llibre escrit de silencis. No hi ha diàlegs. Hi ha mirades, pensaments que es deixen entreveure, silencis prenyats de sentiments, de dubtes, de paraules no dites... Són dos estranys conscients de l'oportunitat que tenen però incapaços de relacionar-se de paraula. Ella fa el pas al món adult, sola; el pare la contempla, se la mira. Cap paraula. No poden. Pesa massa un cert ressentiment inconscient i un dolor profund que porten molt endins. Acaba el creuer. Es separen. Al cap de poc temps mor el pare. I és com ella comença el llibre: Han passat molts anys i aquest matí de sobte tinc un desig: voldria les cendres del pare... Ha estat un desig sobtat, aquest matí, voler les cendres d'en Johannes. Ara ja m'ha passat.

Vides difícils, solitàries, on el millor amic, el millor company, és el silenci...
Impecable, com sempre, la traducció d'Anna Casassas. La lectura d'aquest llibre seria diferent sense la seva feina.