dissabte, 18 d’agost de 2018

Teoria general de l'oblit


Teoria general de l'oblit
de José Eduardo Agualusa

Edicions del Periscopi

Agost 2018


La Ludo viu a Aveiro, a Portugal, amb la seva germana Odete. Des que els pares van morir que viuen juntes. La Ludo no surt al carrer. Té pànic. Ja de petita sortia tapada amb un paraigües i sola. Després de "l'accident", que li van dir, ja no va voler sortir més. I la germana es cuidava d'ella. Un dia l'Odete s'enamora d'un enginyer de Luanda i en un mes ja era casada i vivia en un edifici suntuós de Luanda, a l'últim pis, amb el marit i la Ludo. La Ludo seguia sens sortir de casa. l'Orlando, el marit de la Odete li va regalar un cadellet blanc que ella va anomenar Fantasma. 
A Luanda es viu els últims temps abans de la independència de Angola. La Odete, preocupada vol tornar a Aveiro però el marit és angolès i no vol ni sentir-ne parlar.
Un dia l'Orlando i l'Odete no tornen. Com l'edifici estava quedant buit perquè la gent fugia cap a Portugal, tothom deixava el rebost ple pels que quedaven. I la Ludo tenia de tot. I es va quedar tancada a casa. Des de la terrassa veia la gent, vivia els esdeveniments... Un dia algú va voler entrar i ella va construir una paret davant la seva porta d'entrada. Ara sí que estava ben sola. Ella i el Fantasma.
Van passar dies, mesos, anys... Ella seguia enclaustrada i Angola vivia tots els pasos  d'Angola cap a la independència.
Hi ha molts personatges, diversos i curiosos, que poc a poc van trobant-se i al final tot concorda com un trnecaclosques.  

Els dies llisquen com si fossin líquids. No tinc més llibretes per escriure. Tampoc ja no tinc bolígrafs. Escric a la paret, amb trossos de carbó, versos breus. Estalvio menjar, aigua, foc i adjectius.
Estalvia adjectius! És tan explícit i tan ben trobat!

És una novel·la molt bona i ben escrita, sovint poètica, sempre agradable tot i el tema que tracta, on segueixes la vida i els sentiments de la Ludo, el perquè del que fa i del que deixa de fer, vius els canvis del país i la diferent manera d'encarar-ho i viure-ho de cada personatge. No descarto tornar a llegir-lo...