Una relació perillosa
Una relació perillosa
de Michela Murgia
Proa
Agost 2018
De Michela Murgia havia llegit L'Acabadora que em va agradar molt. Aquest llibre és molt diferent però té un fil en comú. Les dues protagonistes són dones grans, soles, que trien un nen o nena o jove i li fan de mestre, l'acompanyen en la seva formació com una mare. Però les dues novel·les són ben diferents en el camí que porten, en l'ambient, en tot.
L'Eleonora té 35 anys, soltera i sense fills, actriu d'èxit, amb una vida social de nivell... però igual que el seu amic Fabrizio té debilitat en trobar nois joves amb talent que no tenen qui els comprengui o qui els ajudi. I es converteix en la seva mestra. Aquesta vegada l'Eleonora troba en Chirú, violinista de 18 anys, en qui veu talent i ganes de reeixir. El que no s'espera ella és que en Xirú la veu tal com és, li endevina el que pensa i el que sent, i ella perd una mica la força de ser ella qui el porta. Ell aprèn com moure's i com comportar-se en segons quins ambients, ella li ensenya tot el que sap sobre el món de l'art i els qui s'hi dediquen, però també viu de nou en cada cosa que meravella en Xirú, en aquells ulls que tot ho miren i tot ho escruten.
L'autora descriu molt bé els personatges, les sensacions, els sentiments de cada personatge. Descriu els llocs i els moviments de les persones. Veus el que fan, sents els que diuen, els avisaries quan veus que no fan el que tu creus que haurien de fer...
És un bon llibre, ben escrit que et fa passar una bona estona, llibre complex pels personatges, molt ben perfilats. Llibre, potser, per ser rellegit...
L'Eleonora té 35 anys, soltera i sense fills, actriu d'èxit, amb una vida social de nivell... però igual que el seu amic Fabrizio té debilitat en trobar nois joves amb talent que no tenen qui els comprengui o qui els ajudi. I es converteix en la seva mestra. Aquesta vegada l'Eleonora troba en Chirú, violinista de 18 anys, en qui veu talent i ganes de reeixir. El que no s'espera ella és que en Xirú la veu tal com és, li endevina el que pensa i el que sent, i ella perd una mica la força de ser ella qui el porta. Ell aprèn com moure's i com comportar-se en segons quins ambients, ella li ensenya tot el que sap sobre el món de l'art i els qui s'hi dediquen, però també viu de nou en cada cosa que meravella en Xirú, en aquells ulls que tot ho miren i tot ho escruten.
L'autora descriu molt bé els personatges, les sensacions, els sentiments de cada personatge. Descriu els llocs i els moviments de les persones. Veus el que fan, sents els que diuen, els avisaries quan veus que no fan el que tu creus que haurien de fer...
És un bon llibre, ben escrit que et fa passar una bona estona, llibre complex pels personatges, molt ben perfilats. Llibre, potser, per ser rellegit...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada