75 anys Teo

3/4 de segle Teo

11 de març de 2018
Can Deu

Pendent d'escriure

Dinar Antonio Luís i Lolita

Dinar Antonio Luís i Lolita

9 de març de 2018

Pendent d'escriure

Mossèn Joan Soler - Arenys de Munt

Mossèn Joan Soler - Arenys de Munt

17 de febrer de 2018

Hem estat avui a Arenys de Munt, el nou destí de Mossèn Joan Soler. Després de 9 anys a Dapaong, Togo, ara l'han enviat a Arenys de Munt... Com tots els qui han viscut i treballat a l'Àfrica ell la porta dins el cor i suposo que la gent d'Arenys se'n faran un tip, d'escoltar coses d'Àfrica! 

Nosaltres, els socis d'Abló Pkédé, hem volgut fer-li una visita i acompanyar-lo unes hores en la seva nova vida i tasca evangèlica. 

Ens ha ensenyat la parròquia, un gran retaule sobre l'altar, i una porta que no hem vist enlloc més: una porta plena de ferradures de cavall, ex-vots de la gent que vivia i treballava allà i ho considerava una de les coses més valuosos. Sense cavall poca feina i poc moviment tenien... 

Hem passejat pel Castell de Jalpí, que ara és restaurant per casaments, i després hem dinat al restaurant Nostra Senyora de Lourdes, molt gran i on hem pogut parlar una estona. 

Segur que des d'Arenys mossèn Joan seguirà fent feina per Togo, per Dapaong, on ha deixat una part de la seva vida. 

Li desitgem de tot cor que s'aclimati a aquest canvi de vida i que segueixi fent feina, que pertot n'hi ha i força. I si un dia pot tornar a l'Àfrica... perfecte! 

Nosaltres, amb l'ajuda de tots vosaltres, intentarem seguir ajudant·lo en els seus projectes.

90 anys Bisbe Pere Casaldàliga

90 anys Bisbe Pere Casaldàliga
Església del Pi

16 de febrer de 2018

Pendent d'escriure

Adossats

Adossats
de Ramon Madaula

Teatre Romea
amb Ex-IBM

7 de febrer de 2018

Director: Jordi Casanovas
Actors: Rosa renom, Jordi Bosch, Ramon Madaula, Marieta Sánchez, Carles canut, Guillem Balart




"Com més a prop, més desconeguts" ho va llegir Madaula en una novel·la i va escriure Adossats.
Parla d'una família "normal", sense cap situació extrema. Gent "normal" a qui li passen coses "normals"...
El dia de sant Jordi es reuneixen en una caseta adossada tota la família. L'avi, amb la cuidadora, els dos fills, una jove i un nét. Comença la primavera i poden sentir el cant dels ocells i veure brostar les primeres flors. Tot sembla que porti a un dia encantador. Però els protagonistes es senten sols, no saben com apropar.se, com més ho intenten, més as'allunyen.
És una comèdia i rius, però en el fons és el retrat de la vida de molta gent i fa pensar. La il·lusió de viure enmig de la natura, en una caseta adossada... i trobar-te un veí que no para de segar la gespa fent un soroll de mil dimonis; el germà "artista" incomprès per la resta de la família, l'altre, segur d'aconseguir un alt càrrec a la Generalitat i relegat a un servei secundari, el fill que no s'atreveix a parlar amb els pares per por que no el comprenguin, i la cuidadora de l'avi, dominicana, amb aquella dolçor amb què tracten a la gent gran, que conquista a l'avi. i la mare de família volent, intentant amb totes les forces, ser feliç i que ho siguin els altres, esmerçant-hi tots els recursos, però que al final proposa al marit deixar la caseta adossada que ella adora i demanava i tornar a un petit pis a Sabadell on havien estat feliços. 
L'excel·lent paper d'actors tan reconeguts fa que passis una bona estona i surtis del teatre somrient i pensant que hi ha molta gent "normal"...

Agon

Sempre parlo de Isabel Larruy, la nostra guia i mestre.
Avui l'he fotogarfiada...

Agon
La competició a l'antiga Grècia

Caixaforum
Amb Isabel Larruy


7 de febrer de 2018



Pendent d'escriure

Operació Urnes

Operació Urnes
de Laia Vicens I Xavi Tedó

Columna

Febrer 2018

 Més que un llibre és un document de com es va aconseguir fer arribar urnes, paperetes i sobres, i llistes als 2.243 col·legis electorals de Catalunya. L'entremat de persones, les complicitats, el no saber qui va davant teu ni qui va al darrere, el silenci que van observa tots els qui hi van treballar... és una cosa sensacional! Milers de voluntaris van participar-hi, des del que va comprar les urnes pagant-les de la seva butxaca fins als que van amagar-les a casa seva i van repartir-les el dia 1 d'octubre al matí. 

I també de tota la gent que a les 5 del matí ja eren davant els col·legis defensant la llibertat de poder votar. No van tenir por. Van defensar, mans enlaire, les envestides de la policia, no van recular, gent gran, molt gran, gent que, com ells deien, ja no tenien res a perdre i volien exercir el seu dret a vot, gent emocionada que votava en memòria dels pares o avis... Gent jove que portava les regnes de l'organització, que procuraven que el programa d'internet no caigués, que van treballar fins a l'extrem que, arribada la nit, es van adonar que no havien tingut temps ni de votar...  I les càrregues policials, la vigilància fora dels col·legi, "que ve la policia!", i amagar les urnes, o entregar urnes plenes de papers blancs... 

Un dia s'escriurà una novel·la, o es farà una pel·lícula amb el tema "Urnes 1O" i la gent pensarà que els catalans tenim molta imaginació. Però tot va ser molt real, molt, massa. 

Pels qui ho vam viure d'aprop potser no feia falta el llibre, vam viure i sentir prou emocions i sentiments creuats aquell dia.Però calia escriure'l, cal llegir-lo, perquè surti a la llum tota la feina que es va fer, de manera anònima, sense preguntar res, i que la va fer tanta i tanta gent...  I que gràcies a tots ells vam poder exercir el dret a vot el dia 1 d'octubre de 2017. I va guanyar per golejada el sí a una Catalunya independent en forma de República.

Gràcies a tots, col·laboradors anònims! Gràcies a tots el qui, amb el vostres cossos vau defensar les entrades als col·legis i les urnes!