El despertar
El despertar
de Kate Chopin
Columna
Octubre del 2009
Aquesta novel•la va ser publicada a finals del S XIX i va ser un escàndol. No podien concebre una dona com l'Edna; i si hi pensaven no podia escriure's sobre aquest tema d'una manera tan real.
Edna es casa molt jove amb un home més gran, de família criolla, amb qui té dos fills. Ella ha estat educada per estimar i cuidar el marit i els fills, rebre visites i fer la vida social que en una societat com la seva -Nova Orleans- es redueix a això: fer i rebre visites, i estiuejar junts.
Un estiu coneix un home que li desperta una sensacions que mai no havia sentit amb el seu marit. I la seva lluita és aquesta: seguir vivint com demana la societat i com l'han educada o trencar esquemes i viure la seva vida, buscant aquella felicitat que li sembla albirar rere aquests sentiments desconeguts per ella? Una amiga que s'adona dels dubtes, o de la lluita, de l'Edna li diu que pensi en els seus fills. Edna li respon: Donaria per ells tot el que no és essencial; donaria els meus diners, donaria la meva vida pels meus fills; però no em donaria a mi mateixa. No ho puc dir més clarament; només és una cosa que estic començant a entendre, que se m'està revelant.
I també compten els sentiments i la lluita de l'home: veu també la realitat però no vol trencar un matrimoni, ni ha estat educat per viure amb llibertat d'acord amb els seus sentiments.
Ella és valenta, és jove i no té por. Però està sola.
Al començament vaig pensar que era una novel•la rosa, ben escrita. A poc a poc hi veus sentiments, posicions davant la vida, respecte humà i, sobretot, una manera de viure que per entendre-la t'hi has de ficar, t'has d'imaginar aquells temps, pensar en com vivien les nostres àvies, i llavors, sí, pots començar a entendre el dolor i la valentia que traspua aquesta novel•la i el perquè de l'escàndol quan la van publicar.
de Kate Chopin
Columna
Octubre del 2009
Aquesta novel•la va ser publicada a finals del S XIX i va ser un escàndol. No podien concebre una dona com l'Edna; i si hi pensaven no podia escriure's sobre aquest tema d'una manera tan real.
Edna es casa molt jove amb un home més gran, de família criolla, amb qui té dos fills. Ella ha estat educada per estimar i cuidar el marit i els fills, rebre visites i fer la vida social que en una societat com la seva -Nova Orleans- es redueix a això: fer i rebre visites, i estiuejar junts.
Un estiu coneix un home que li desperta una sensacions que mai no havia sentit amb el seu marit. I la seva lluita és aquesta: seguir vivint com demana la societat i com l'han educada o trencar esquemes i viure la seva vida, buscant aquella felicitat que li sembla albirar rere aquests sentiments desconeguts per ella? Una amiga que s'adona dels dubtes, o de la lluita, de l'Edna li diu que pensi en els seus fills. Edna li respon: Donaria per ells tot el que no és essencial; donaria els meus diners, donaria la meva vida pels meus fills; però no em donaria a mi mateixa. No ho puc dir més clarament; només és una cosa que estic començant a entendre, que se m'està revelant.
I també compten els sentiments i la lluita de l'home: veu també la realitat però no vol trencar un matrimoni, ni ha estat educat per viure amb llibertat d'acord amb els seus sentiments.
Ella és valenta, és jove i no té por. Però està sola.
Al començament vaig pensar que era una novel•la rosa, ben escrita. A poc a poc hi veus sentiments, posicions davant la vida, respecte humà i, sobretot, una manera de viure que per entendre-la t'hi has de ficar, t'has d'imaginar aquells temps, pensar en com vivien les nostres àvies, i llavors, sí, pots començar a entendre el dolor i la valentia que traspua aquesta novel•la i el perquè de l'escàndol quan la van publicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada