Si la cosa funciona
Si la cosa funciona
Cinema Bosque
4 d'octubre de 2009
Direcció i guió: Woody Allen
Actors: Ed Begley Jr., Patricia Clarkson, Larry David, Conleth Hill, Michael McKean, Evan Rachel Wood, Henry Cavill, John Gallagher Jr., Jessica Hecht, Carolyn McCormick, Christopher Evan Welch, Olek Krupa
Woody Allen torna a Nova York per a aquesta pel•lícula. És divertida i distreta. El Larry David -Boris- l'actor que fa el seu paper és molt bo i recorda molt sovint en Woody Allen.
El lema de pel•lícula és el seu títol: Si la cosa funciona... En l'amor has d'estar obert a les coses que funcionen; sinó, plega i torna a començar.
La pel•lícula té dues coses curioses, com sempre en les d'aquest director.
Comença amb el Boris i dos amics, parlant prenent una copa. En Boris de tant en tant es dirigeix al públic davant la mirada incrèdula dels seus amics. I ho fa sovint durant tota la pel•lícula.
I també els personatges van apareixent un a un, amb intervals de temps; sembla que ens els vulgui anar presentant, que els coneguem, i quan ja els tenim ben vistos n'apareix un altre.
Ell, en Boris, és un home gran i misantrop, candidat al Premi Nobel de Física i que menysprea profundament la ignorància i la petita vida de la gent normal i corrent. però se li posa enmig del camí una noieta del sud, innocent i ignorant, però amb la gràcia suficient perquè en Boris-Woody Allen senti la necessitat de no deixar-la. Sexe, religió i jueus, com sempre en totes les pel•lícules de Woody Allen.
Val la pena anar-hi; és una bona pel•lícula curiosa i divertida, amb frases molt enginyoses, i surts del cine amb el somriure a la cara. I això sol ja és motiu suficient.
El lema de pel•lícula és el seu títol: Si la cosa funciona... En l'amor has d'estar obert a les coses que funcionen; sinó, plega i torna a començar.
La pel•lícula té dues coses curioses, com sempre en les d'aquest director.
Comença amb el Boris i dos amics, parlant prenent una copa. En Boris de tant en tant es dirigeix al públic davant la mirada incrèdula dels seus amics. I ho fa sovint durant tota la pel•lícula.
I també els personatges van apareixent un a un, amb intervals de temps; sembla que ens els vulgui anar presentant, que els coneguem, i quan ja els tenim ben vistos n'apareix un altre.
Ell, en Boris, és un home gran i misantrop, candidat al Premi Nobel de Física i que menysprea profundament la ignorància i la petita vida de la gent normal i corrent. però se li posa enmig del camí una noieta del sud, innocent i ignorant, però amb la gràcia suficient perquè en Boris-Woody Allen senti la necessitat de no deixar-la. Sexe, religió i jueus, com sempre en totes les pel•lícules de Woody Allen.
Val la pena anar-hi; és una bona pel•lícula curiosa i divertida, amb frases molt enginyoses, i surts del cine amb el somriure a la cara. I això sol ja és motiu suficient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada