L'Alguer

L'Alguer

del 10 al 13 d'octubre del 2009

Hem celebrat els 40 anys de casats i els germans ens han regalat un cap de setmana a l'Alguer, tots vuit. Ja comença a ser una tradició que els aniversaris amb números rodons els celebrem així; i que per molts anys!. Ens ho hem passat molt bé, hem rigut molt, i hem conegut un país que tot i ser a prop encara no coneixíem.
L'Alguer, la ciutat, tret del fet per nosaltres curiós i agradable que s'hi parla català, no és cap meravella. Està molt descuidada i les esglésies no són les millors que he vist. La de Sant Francesc, romànica, amb un claustre bonic, la de sant Miquel, amb la cúpula de colors, la Catedral, més carregada a l’interior, amb una Moreneta molt abandonada i sola, només amb quatre ciris al davant...
Més que el català es parla força el sard, llengua romànica molt poc evolucionada i, per tant, molt semblant al llatí.

El que més em va agradar van ser les muralles que, com que bufava fort el vent, feien topar les onades i l'aigua s' enlairava en no poder seguir endavant.
El que sí és molt bonic i val la pena és el paisatge de l'illa de Sardenya. Tant la costa com l'interior té unes vistes privilegiades, T'has d'aturar de tant en tant per poder gaudir de l’espectacle. I de pas comprar formatge del país en qualsevol casa on ho anuncien. Vam anar a la cala Gonone i fins a Arbatax per tornar per l'interior, enmig de muntanyes, amb un paisatge esplèndid.
També em va agradar molt veure el Nuraghes, com el de Palmavera, construccions de defensa construïts 3500 anys ab. de C., i al voltant dels quals s'erigien les cabanes de la gent del poble. Malgrat els anys de diferència no podia deixar de pensar en els castells de l’Edat Mitjana on els senyors feudals abusaven del poble però els defensaven d'incursions de fora; crec que és el mateix que els Nuraghes.
També vam visitar una Necròpolis, la de Anghelu Ruiu, de les mateixes dates, i impressiona contemplar aquells forats amb coves laterals, i comprovar que el tema de la mort i de l'enterrament i del més enllà sempre ha estat present en totes les civilitzacions.
Llàstima que en dos dies no es pugui veure gaire cosa més. Però ha valgut la pena.
Gràcies, germans, pel viatge!