Celebració

Celebració
de Harold Pinter

Teatre Lliure

de Gràcia

10 de febrer de 2011

Direcció: Lluís Pasqual
Actors: Jordi Bosch, Roger Coma, Eduard Farelo, Míriam Iscla, Marta Marco, Àngels Moll, Boris Ruiz, Pep Sais, Clara Segura
Coproducció Teatre Lliure i El Canal-Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona

Segona obra al nou Lliure de Gràcia. Pinter m'agrada però aquesta obra, tot i ser una obra de maduresa, no m'ha fet el pes. Dos sopars en un restaurant de luxe; quatre persones en una taula, una parella a l'altre. Per separar-les les han col•locat en dos nivells diferents, dos pisos, i l'escenari puja i baixa segons quina taula segui protagonista. Pel meu gust massa pujades i baixades... Arriba a marejar.

Pinter ens retrata una alta burgesia, uns n ous rics, on tot és permès; excés d'alcohol, mala educació envers la resta de persones, rialles i comentaris que s'haurien hagut d'estalviar... No hi ha argument, senzillament van passant els personatges, els comentaris, els cambrers, i no esperes res perquè no hi ha res per esperar.

L'obra es salva pels actors. Tots treballen molt bé, se'ls veu ficats dins els personatges respectius i dóna gust veure'ls treballar.

Em sap greu perquè altres obres de Pinter m'han agradat força.

Potser també anem a Gràcia una mica condicionats. Recordem aquell teatre on vam poder gaudir d'obres i actors molts bons, d'un espai amb caliu, un teatre diferent dels que hi havia llavors.

Ara és una nova etapa, els teatres de BCN han canviat, n'hi ha de tots tipus, intimistes i de grans dimensions, sales d'estar i espectaculars escenaris. I potser al Lliure de Gràcia li toca ara un nou tipus d'obres, diferents, molt diferents de les que representaven abans però no per això menys bones. Senzillament hem d’anar allà sense expectatives, a veure què hi trobem. I segur que en sortirem més contents.

Llegint les crítiques d'aquesta obra penso que potser m'he perdut quelcom, que no he sabut veure alguna cosa que ens volia dir l'autor.