L'home de la maleta

L'home de la maleta                                                                                    

de Ramon Solsona

Premi Sant Jordi 2010

Proa

Febrer 2011

M'ha agradat molt i no m'estranya; també em va agradar i he recomanat força "Les hores detingudes".

El tema està molt ben trobat i els personatges ben retratats. L'estructura del llibre és singular i l'he trobada molt encertada. L'únic que no m'ha agradat i potser és per l'esforç que he hagut de fer, ha estat la manera de parlar del protagonista, un home criat a la Casa de Caritat i amb un barceloní amb tots els castellanismes i les paraules i expressions no catalanes que pots escoltar anant per la ciutat. Crec que l’autor ha abusat una mica d’aquest lèxic; algun tret d'aquesta mala manera de parlar en català es pot entendre, però posar en aquest pobre home totes les mancances de tots els catalanoparlants que no parlen bé crec que és un abús. Costa de llegir, sovint has de tornar enrere per entendre-ho. A mi, particularment, que gaudeixo un no dir quan l’escriptor es recrea en la llengua, en aquesta novel•la m'he trobat perduda més d'un cop.

Tot i això, arribes a acostumar-t'hi una mica i, la veritat, el llibre és tan interessant que arribes a perdonar a l'autor per aquest experiment.

Un home, ja gran, queda vidu i es troba sol, i decideix vendre el pis i repartir els diners entre les seves tres filles i ell mateix a canvi d’anar a passar un mes amb cada una d'elles. Les tres filles són ben diferents, tres famílies modernes que ens resulten força conegudes. I el que pensa i diu aquest home en aquesta anar i venir fa que no puguis deixar el llibre i, a més, et fa pensar ja que veus reflectida la societat, nosaltres, d’avui dia. Té tres amics de la Casa de Caritat, amb el quals es va guanyar la vida fent de músic, i s'estimen com germans.

Des del començament el llibre és una sorpresa i no seré jo qui us digui de què va. Només puc recomanar-vos que el llegiu perquè us ho passareu molt bé i us farà reflexionar una mica...