Petits crims conjugals
de Eric-Emmanuel Schmitt
Teatre Poliorama
9 de març de 2011
Direcció: Xicu Massó
Actors: Laura Conejero i Ramon Madaula
Traducció: Sergi Belbel
Bravo per la Laura Conejero i en Ramon Madaula! Cada obra que fan pugen una mica el seu llistó. I en aquesta obra treballen molt, molt bé!
L'autor ens diu que sempre li havia quedat la incògnita de què passa amb l'amor després de casar-se. Totes les obres parlen de l'amor fins al casori i fan ser feliços i van menjar anissos. O del trencament d'una parella. Però, i del amor que dura? Qui en parla?
Gilles es queda amnèsic després d'un cop i torna a casa sense recordar res, ni la seva dona. I van parlant, intentant recordar. La Lisa beu més del compte. Però tracta amb carinyo al Gilles i l'ajuda a recordar. En el fons, gràcies a aquesta amnèsia, tornen a parlar, a relacionar-se, a cuidar-se. I no explico més perquè potser encara l'anireu a veure.
Diu l'autor: "Aquí, més que un tema, l'amnèsia es mostra com un mètode d’investigació i després, al final, com una metàfora dels esposos. Així, doncs, l'home, Gilles, es queda amnèsic molt abans de la fatídica nit; s'havia oblidat d'allò essencial, s'havia oblidat de mirar la seva companya, d'escoltar-la, d'interrogar-la, de provocar les seves confidències, s'havia oblidat de dir-li el lloc que ocupava a la seva vida i de mostrar-li el seu amor.
Així doncs, la dona, Lisa, molt abans d'aquella nit, practicava l'amnèsia voluntària de les seves frustracions, dels seus dubtes i de les seves pors tancant-se en silenci i rebolcant-se amb la inconsciència que pot aportar l'alcohol".
Quin tractat de vida en parella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada