No tornarem mai més

No tornarem mai més
de Ramon Solsona


Quaderns Crema

Març de 2011



-Si este fusil está limpio, mis cojones son perlas.
-Pues son perlas, mi comandante.

Així comença per tres vegades la narració d'una inspecció de la tropa pel comandant anomenat Perles. La primera vegada sota la perspectiva d'un soldat, la segona vista pel capità i la tercera pel mateix comandant, el Perles.

És una recreació de les milícies universitàries a Castillejos, l'any 1970, l'últim abans de passar els anys d'acabar la carrera i fer els quatre mesos en diferents destinacions.

Suposo que els qui van fer les milícies trobaran molts punts en comú amb aquests estudiants. Jo, pel que he sentit explicar als nois de la meva "quinta", ho trobo força real. I en Jaume em confirma que quan ell va anar a Castillejos, els anys 1963-64, hi havia el tinent Perles... La prepotència dels caps militars, el fet de fer-los fer les coses que no tenen importància de manera molt meticulosa, perfecte, els diferents temperaments dels nois, amistats, traïcions, plans, vivències que creuen que els uneixen de per vida, tot és el retrat d'una època que per sort ja ha passat.

Aquests nois queden en trobar-se la nit de fi d'any de l'any 2000, sobretot per recordar i fer costat a un d'ells que se l'havien endut a Carabanchel sense cap culpa.

I arriba l'any 2000 i res és com s'havien imaginat. La gent canvia i, sobretot, la gent és diferent en un entorn on no tens cap llibertat i has d’obeir "per nassos", encara que et manin coses inversemblants. Llavors, quan aquesta època s'acaba, hi ha qui hi vol restar durant un temps, recordant, trucant, hi ha qui se m'oblida ràpidament, però sobretot quan es retroben ja no són ells, ja no estan sota pressió i és quan tens sorpreses...

El llibre està bé, l'he llegit còmoda, però potser pel tema, m'han agradat més altres llibres d'aquest autor.