Quan érem feliços

Quan érem feliços
de Rafel Nadal

Premi Josep Pla 2012

la butxaca

Agost 2013

Rafel Nadal ens explica en aquest llibre la seva infantesa marcada pel fet de formar part d'una família molt nombrosa. La seva vida al casal familiar de Girona, els estius a La Fosca i al mas d'Aiguaviva i els seus anys d'internat al Collell.

Una vegada més em trobo amb un autor, aquesta vegada força més jove que jo, que m'explica unes vivències que relaciono més amb la infantesa del meu pare que no amb la meva ni amb la dels meus germans. El seu relat dels anys d'internat al Collell em recorden els anys del meu pare a Valldemia; i això tenint en compte que amb el meu pare es porten més de 40 anys!

El llibre és distret i interessant. Parla molt de la vida a la barca, al mar, i com que aquest món jo no el conec, m'agrada que algú me'n parli. I fa gràcia retrobar comentaris que feien els meus pares com per exemple en tornar d'un casament: Com ha anat? Molt bé, el menjar molt bo, ens han donat.... Bé, però els nuvis, la gent? Molt bé i l'aperitiu.... Sembla que després de passar una guerra el menjar era el que més els impactava.

Potser el que he trobat i no m'ha deixat gaudir de la lectura com hagués volgut és el fet que el trobo una mica desordenat i repetitiu. També es veritat que Nadal diu que ha volgut fer flaixos de la seva infantesa. Crec que t'has de ficar en l'estil que et marca l'escriptor i aquesta vegada potser no ho he sabut fer prou bé. I que després de llegir la infantesa del Lluís Foix, d'un estil totalment diferent, sense voler desmerèixer a Rafel Nadal, no té color. Potser més que això és que l'he trobat més casolà... 

Ha estat, però, una bona lectura d'estiu.