Creuer Mediterrani Costa Favolosa

Creuer Mediterrani Costa Favolosa
Barcelona-Mallorca-Malta- Catània-Nàpols-Savona-Barcelona

Dele 20 al 27 d'agost de 2013
Amb tota la família!

Hem tingut la immensa sort de poder fer aquest creuer amb els fills, les joves i els néts. Total 17 persones! És un gust i una satisfacció veure les seves cares contentes i sentir-los riure i parlar sabent que tota la feina està feta i només s'han de preocupar de gaudir del viatge.

El vaixell era el més gran que mai havíem agafat: 3800 passatgers i crec que 1200 persones de tripulació. Però és tan gran el vaixell que mai no tens la sensació d'estar en una caixa de mistos.
Aquesta és la vista des del pis nou! I n'hi havia 14!

Et pots passejar tranquil·lament per coberta, seure a prendre una caipirinya o un suc de fruites i mai amb aglomeració de persones. Cadascú tenia una targeta per pagar els extres del vaixell i el Sergi la portava sempre a sobre; quan no el veies era que estava a la barra demanant un combinat de fruita, sense nata, i venia orgullós amb la seva gran copa! I els altres l'acompanyaven...

Els nens tenien si volien un espai per a ells amb monitores i jugaven i ballaven i, al vespre, podies anar a la discoteca infantil i veure'ls ballar amb un ritme que ja el voldríem nosaltres.. Els sopar eren sempre en un menjador i amb dues taules però els esmorzars i dinars els vam fer quasi sempre en el self service. Després de sopar cada dia hi havia espectacle al teatre. Podies triar entre un munt de coses entre elles el casino... Hi havia quatre piscines, una d'elles amb un trampolí gegant; potser on trobaves més gent era dins les piscines, però amb tot et podies banyar bé. I cada matí, excepte un, podíem baixar del vaixell per fer una excursió per terra.

 La primera parada va ser a Mallorca on ens esperava un mini bus llogat ja a Barcelona per nosaltres sols. Vam anar a les coves del Drac, sempre meravelloses, amb el seu concert davant el llac, amb les barques ... Va ser molt bonic.

I després vam anar a Palma a visitar la Catedral i sobretot a veure el polèmic mural de Barceló. La catedral és una de les més boniques que conec i la làmpada de l'altar major és obra de Gaudí.

A la dreta trobem la capella amb el mural que ha estat objecte de grans crítiques i de grans elogis. Representa els fruits de la terra i del mar amb la silueta de la figura de Jesús que sobresurt de la paret. A mi em va agradar molt. Has d'entendre primer el significat de l'obra i així vas descobrint cada detall, cada figura, cada color... I per a la gent que no li agrada s'ha de tenir en compte que el mural no destaca de manera escandalosa sinó que queda integrat en el conjunt i  ni crida l'atenció de lluny ni fa "mal als ulls" als qui no hi estan d'acord. 

Vam dinar ensaïmada en una pastisseria però tot i ser bona no era la millor que he menjat a Mallorca. I és que jo tinc molts bons records de Mallorca i de les seves ensaïmades!

I vam tornar al vaixell a banyar-nos i  a descansar.

L'endemà tot el dia navegació. Dia per recórrer el vaixell, per banyar-se, per seure una estona i llegir, per passejar per coberta...

 I cada dia a mig sopar uns quants s'aixecaven per anar a coberta a veure la posta de sol. I fins i tot la Sílvia amb el Sergi es van aixecar un parell de matins per veure sortir el sol. L'espectacle era magnífic!

El tercer dia vam arribar a Malta, l´únic lloc que en Jaume i jo no coneixíem. I ens va agradar molt. Ja teníem la idea d'anar-hi a passar un cap de setmana llarg i ara encara en tenim més ganes.

També teníem un mini bus per a nosaltres sols que ens va portar a La Valletta però amb nou nens visitar la ciutat és força cansat per a ells i no pots assaborir-ho com voldríem. La Catedral és molt maca, molt rica per dintre. A la Berta, amb onze anys li van fer posar un mocador per tapar els braços i un altre per tapar les cames! I la seva mare i les seves ties tot i portar també pantalons curts, res! Potser no eren tan curts...

 Després vam anar a Mdina, l'antiga capital, que val la pena visitar amb més calma. I de camí el Jordi petit va fer la seva dormideta...

D'allà vam anar a la Grota Blava, un lloc privilegiat on agafes unes barquetes que et porten a unes grutes on l'aigua és d'un blau que mai no havia vist. Diuen que és per la sorra blanca que hi ha sota. Allà mateix es van banyar a les roques per treure's una mica la calor i van passar-s'ho molt bé!

Ja de tornada ens vam aturar en un poble de pescadors i després ja cap al vaixell una altra vegada, directes a la piscina i a sopar.

I havent sopat més d'un dia algun nen o nena acabaven així...

 El quart dia vam aturar-nos a Sicília, a Catània. Allà vam baixar a peu del vaixell i vam passejar per la ciutat. És Sicília en estat pur, carrers, balcons, botigues... Vam visitar un teatre romà molt gran i interessant

 i després ens vam trobar amb el mercat al carrer. Les fruites i verdures feien molt goig però a l'arribar a la carn... Amb la immensa calor que feia la carn era sobre unes fustes i el venedor amb un plomall anava apartant les mosques... I del peix no en parlem! La Berta que anava amb sandàlies molt planes deia que tot el viatge li farien olor de peix perquè tot el terra era ple d'aigua i no podies evitar mullar-te.

El símbol de Catània és un elefant, "U Liotru", i te'l trobes pertot.

Sortint de Catània passem per l'estret de Messina. Contrallum per les fotos... però sembla que la Berta toqui la punta de bota de Itàlia i l'illa de Sicília!

A Nàpols ens vam dividir. Tots van decidir pujar al Vesuvi. En Jaume i jo ja ho coneixíem i vam preferir passejar per Nàpols. I van tenir mala sort ja que van trobar molta boira i en arribar a dalt no van poder gaudir de la vista del cràter. Però s'ho van passar bé i van tornar just en començar una tempesta.  

Aquella nit van tenir "marejadilla" i el vaixell es movia força. Una de les piscines van haver de buidar-la perquè l'aigua sortia amb cada moviment del vaixell. Vam estrenar la Biodramina però quan vam arribar a Savona el dia era preciós i la mar estava en calma.

Vam decidir agafar una excursió del vaixell per anar a Gènova a visitar l'Aquàrium que és el segon més gran d'Europa després del de Lisboa. Vertaderament és molt bonic i interessant i als nens els va agradar molt.

 Després un petit passeig en barca pel port de Gènova i tornar cap al vaixell.

  

Última nit, últim sopar, últimes fotos i l'endemà a les 8 del matí maletes fora. Vam desembarcar després de dinar.

  

 Veure el Jordi petit corrent pel vaixell o ballant enmig de la pista, les nenes i el Roger ballant i rient amb les dues petites imitant-los i seguint-los, o asseguts xerrant, el Sergi i la Berta, els dos grans, que no sabies si anaven amb els petits o amb els grans, o sols però sempre contents i rient... És un espectacle meravellós. Quina família més maca que tenim!!!

 Ens ho hem passat molt bé, hem conegut ciutats i racons que no coneixíem i hem recordat indrets d'altres viatges. El més important és que ho hem pogut fer junts i que tothom ha estat content i feliç. La veritat és que viatjar voltats i acompanyats pels fills i néts és un plaer i un gust. I veure els seus somriures i els escoltar els seus "gràcies avis!" és una meravella. Et veus més gran, amb més anys, contemplant els teus fills fent de pares a néts ja grandets... Veure com es cuiden de tu, com intenten treure't cap mena de feina de sobre, és agradable per una banda i per l'altre et fa pensar que ja tens una edat... Però que per molts anys ho puguin seguir fent i que de tant en tant puguem compartir amb tots ells un viatge com aquest!!!