Del color de la leche

Del color de la leche
de Neil Leyshon


narrativasextopiso

Desembre de 2013

Llibre molt curiós i que et fa pensar. M'ha agradat molt!

La Mary té quinze anys i viu amb els pares i germanes en una granja a Anglaterra, cap a l'any 1830. El seu pare no acaba de pair que només ha tingut nenes i les fa treballar del matí al vespre. Ella té els cabells del color de la llet i va néixer amb un defecte a la cama que no la deixa fer la feina amb la lleugeresa que voldria el pare. Per això quan el vicari demana una noia per cuidar la seva dona malalta el pare dóna la Mary immediatament. A ella li costa marxar de l'entorn familiar; sobretot de l'avi amb qui s'entén molt bé. Aquest avi arriba a fingir-se malalt per poder veure de tant en tant a la seva estimada Mary. 

A casa el vicari ella s'ha d'acostumar  a una vida molt diferent i refinada. La minyona de la casa guarda sota el llit tres sudaris: un per a ella, un pel marit i un altre pel fill que no té. Tot això fa que li costi una mica adaptar-se. Però a la senyora li cau molt bé, li agrada la espontaneïtat de la nena i l'ajuda en tot. Allà, en una casa plena de llibres, comença a aprendre a llegir i a escriure i s'admira que en el lloc d'un munt de ratlles negres pugui descobrir-hi paraules i entendre-les. 

El fet d'aprendre a llegir i escriure es converteix en una prioritat. 

La senyora es mor i ella segueix a la casa cuidant al vicari que comença a demanar coses a canvi de les lliçons. Ella sospesa els avantatges i els inconvenients i decideix seguir aprenent. I tot va fent el seu camí... 

La Mary escriu el llibre per explicar la seva història, per deixar un testimoni escrit del destí que li ha tocat i al qual ja no pot renunciar. I impressiona com comença cada capítol: éste es mi libro y lo estoy escribiendo con mi propia mano. I escriu sense majúscules, encara està aprenent... És la gran importància que dóna al fet d'haver après a llegir i a escriure tot i saber les conseqüències que podia tenir aquest fet. 

És un llibre molt ben escrit, ben traduït, que el portes dins durant molt temps per la impressió que et produeix.

Diu Valeria Luiselli en el pròleg: Del color de la leche es un libro escrito con la urgencia palpitante de un pequeño clásico -pequeño por lo compacto y concentrado de su universo- y una historia poderosa que desciende al bajofondo de una vida que se disolvió en la escritura y que sólo puede recobrarse en el silencio de nuestra lectura. Un silencio largo. estremecido y lleno de rabia. Pero también un silencio esperanzado y lleno de admiración.