Donar i rebre. Lorenzo Quinn

Donar i rebre. Lorenzo Quinn
Castelldefels

27 de setembre de 2014

En Lorenzo Quinn  ja fa anys que viu a Castelldefels. I fa cosa d'un any va regalar al poble una escultura seva molt bonica que ha estat confeccionada amb alumini fos procedent de llaunes reciclades pels propis veïns.  Ell està molt content que finalment una obra seva llueixi en el lloc on s'inspira actualment. I l'alcalde vol que aquesta obra es converteixi en una icona de la ciutat i anima a l'escultor que en faci més i les regali a Castelldefels, i ells les aniran col·locant a llocs emblemàtics. Està situada al final del passeig i es titula: Donar i rebre. Dos braços en cercle i amb les mans enllaçades. 

Al peu del monument hi ha un escrit en diferents idiomes. Diu així:

Donar i rebre

És summament important que hi hagi un equilibri just en tots els aspectes de la vida. La natura ens ho ha intentat mostrar al llarg del temps. Totes les coses oposades s'uneixen en els seus extrems.

No es pot gaudir plenament en rebre si mai s'ha donat abans, simplement perquè no valoraries allò que has rebut. Només es valora allò que és difícil d'obtenir.

Després hem dinat en un xiringuito de la platja, a tocar de l'escultura d'en Quinn, i hem estat fresquets i de cara al mar. Molt agradable! 

Aquests pobles de platja que tenen un gran passeig són molt bons per passejar. Hi havia moltes famílies, amb bicicletes amb nens petits, amb patins, corrent, passejant... No te n'adones i portes un parell d'hores caminant!

Història de Catalunya -Avui-

Firma del decret de convocatòria pel 9 de Novembre 
Palau de la Generalitat
Saló Verge de Montserrat

27 de setembre de 2014

Avui, 27 de desembre, el M.H. President de la Generalitat Sr. Artur Mas i Gavarró ha firmat la convocatòria per la votació del 9-N. És el President 129 i el primer que signa una document com aquest. 

Érem molts els que estàvem pendents del televisor per contemplar un moment històric. I és que no sé si ens en adonem del tot però estem fent història, estem vivint circumstàncies i moments i fets que els nostres néts estudiaran i que ho explicaran als seus fills. 

El Saló Verge de Montserrat, lloc escollit per a la firma, és una estança gòtica on es reunia el consell de la Generalitat en època medieval i que avui és espai de recepció de visites i avantcambra del despatx del president. Destacava una senyera, feta  a mà a Mallorca, restaurada l'any 1982 i amb el peu i el pal dissenyats per l'escultor Josep Maria Subirachs. La ploma que ha usat el President és de la marca catalana Inoxcrom i porta l'escut de la Generalitat; i sembla que anirà directament al Museu d'Història de Catalunya. Una gran taula enmig del saló i una cadira de disseny català, la cadira Gaulino, obra de l'arquitecte Òscar Tusquets de l'any 1987. Com a fons, a la paret, una pintura gòtica del segle XV que representa Sant Jordi i el Drac.

Com podeu veure els detalls han estat molt cuidats i la solemnitat de l'acte s'ho mereixia. 

La firma ha estat ràpida i contundent. I el somriure del President ampli i feliç. 

Després ha fet un petit discurs, una part del qual en castellà dirigit, no al Govern espanyol, sinó als espanyols, al poble espanyol. I una part en anglès dirigida a Europa. 

Fora, a la Plaça Sant Jaume, molta gent cantant el Segadors, cridant Independència, i demanant que el president sortís al balcó. Però Artur Mas ha preferit sortir a la plaça i acostar-se a la gent i parlar amb ells. 

Carmen Forcadell i Muriel Casals han parlat i han posat en marxa un compte enrere per recordar-nos quants dies, hores i minuts falten per anar a votar. 

Ha estat un gran dia pels catalans; ens hem emocionat i ens hem sentit molt propers al nostre President. Ara ve la feina dura, la de fer comprendre dins i fora de Catalunya les nostres legítimes aspiracions fins al dia 9-N que, estic segura, anirem a votar. SÍ SÍ!!!

Tenim un cap de setmana per conservar el bon gust del dia d'avui. Dilluns començaran a arribar els comentaris, resolucions,.... I hem de seguir somrient. El futur és nostre! 

La Mercè

La Mercè
Patrona de Barcelona

24 de setembre de 2014

PENDENT DE REDACTAR

Sorolla

Sorolla
Pintor del blanc
Caixaforum

21 de setembre de 2014

Últim dia de l'exposició del pintor valencià Joaquim Sorolla i Bastida, Sabíem que estaria a vessar de gent però hi havien d'anar si no ens la volíem perdre. 

Sorolla em té enamorada. És el pintor del blanc per excel·lència. Del blanc exterior, lluminós, com ho és en Zurbaran del blanc interior, de les gorgeres... Però Sorolla té ànima, et parla en les seves pintures; t'adones que gaudia pintant, ell ho deia, i que volia pintar emocions, o sigui, pintava el que ell veia, el que sentia quan agafava els colors i s'amarava del paisatge, de les figures... Va ser un pintor naturalista tot i que va beure de tots els corrents del segle XIX, impressionisme, realisme... Sempre va donar les gràcies als impressionistes que li van regalar el color violeta. Abans les ombres eren sempre ocre i amb aquest nou corrent pictòric va emergir el violeta. I ell se l'apropia i el posa tant a les ombres com per ensenyar-nos la diferència del color de l'aigua segons la temperatura. 

El seu blanc no és mai pur tot i que ho sembli. Si poses un paper blanc al costat d'una pintura seva com "Sortint de l'aigua" o com "Sargint la vela" veurem com el blanc de Sorolla no és pur; hi entreveus el blau, o el verd, o els rosa o el groc... És un regal per a la vista. 

També pots copsar la diferència dels colors del mar a Xàbia o a Zarautz. Les platges de Xàbia són plenes de vida i de llum, el sol penetra fins al moll de l'os els personatges. 

Zarautz és de color més gris, o rosa i groc de la posta de sol. I la gent va vestida i es passeja "comme il faut", perquè el temps no els obliga a treure's la roba. 

Va guanyar molts premis a espanya i fora. Ell no volia ser un pintor amb fronteres. I va pintar els enormes murals de Hispanic Society  of America que van tenir un èxit impressionant. 

És un dels pocs pintors que ha tingut el reconeixement en vida, que ha pogut gaudir de popularitat i de vida còmoda i no ha necessitat morir perquè la gent entengués la seva obra, la considerés i en parlés i en comprés. 

L'exposició està molt ben muntada. Hi hem trobat també cartrons o fustes petites, esborranys, que normalment la gent no li dóna importància i són d'una bellesa que et fa aturar i contemplar-los. 

I acaba amb un audiovisual amb explicacions distretes i correctes. 

Ànima

Ànima
de Wajdi Mouawad

Traducció d'Anna Casasses Figueras

Edicions del Periscopi

Setembre de 2014

"Aquesta novel·la, totèmica i animista, empeny els límits de la literatura. Ànima és una bèstia, a la vegada real i fabulosa que vol devorar l'inoblidable."

Molt difícil fer el comentari d'aquest llibre. És genial, diferent, fort, molt fort però escrit amb delicadesa i molt poètic. No t'estalvia la cruesa dels fets però te'ls diu tan ben dits que pots seguir llegint. Però en surts trasbalsat. Mai no havia llegit un llibre com aquest... L'autor és el mateix de les obres de teatre Litoral i Incendis, per tant ja m'esperava una cosa excepcional i sense precedents.

Et parla des desesper silenciós d'un home que un dia, arribant a casa, troba la seva dona salvatgement assassinada; ella i el nadó que portava dins. Ell, en Wahhch,  queda allà immòbil fins que el treuen i se l'enduen. No vol venjança; només vol veure la cara de l'assassí per estar segur que no ha estat ell, tot i que sap que no ho ha fet ell. El fet de trobar la seva dona en aquestes circumstàncies li porta un record antic, molt antic, de la seva infantesa. Però no ho veu clar, té llacunes, havia intentat oblidar i ara no pot tenir pau dins seu. La policia troba l'assassí per les empremtes digitals però li diuen que de moment no poden fer res perquè s'ha refugiat en una reserva de mohawks, i allà no hi poden ni volen entrar. I llavors ell comença una irracional carrera per Amèrica perseguint aquest home per veure-li la cara.

Cada capítol, tots molt curts, està explicat per un animal: gos, gat, esquirol, mosca, mosquit, mono, papallona... Cada un d'ells és on es troba l'home en un moment determinat, i en flairant la seva olor, hi noten la por, la sang vessada, el desesper silenciós... I són més humans que els humans...

A mi que no m'agraden els animals m'han agafat ganes de tenir un gos, un  gran gos enorme... (Ei! que ningú agafi la idea i me'n regali un!)

A qui li agradi llegir, i llegir un llibre ben escrit, molt ben traduït, poètic i bèstia a la vegada, que l'agafi i que no se'l deixi perdre.

Copio les paraules que hi ha a la portada del llibre. Crec que és una bona ressenya.

Quan en Wahhsh Debch descobreix la seva dona assassinada es queda paralitzat fins que, esperonat per l'abisme que s'ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l'home seguint l'olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l'esperança, s'embarca en una odissea furiosa a través d'Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que planeja sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d'alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima. 

I el dijous vaig al club de lectura de l'Espolsada on hi haurà l'Anna Casassas, magnífica traductora d'aquest llibre. I segur que sortiran moltes preguntes i respostes de les quals intentaré fer un resum aquí mateix.

26 de setembre
Després de la xerrada només afegir una cosa en la qual no em vaig fixar. Quan parlen els animals tots ho fan amb un estil diferent, estil que defineix la seva manera de bellugar-se en el seu món.Per exemple, el capítol on parla el peix està escrit tot ell sense comes i, si t'hi fixes, et recorda el moviment ràpid i precís d'un peix dins la peixera. I l'aranya, llegint el que explica sembla que vagi teixint la teranyina estirant els fils...
L'Anna Casassas va remarcar la dificultat de traduir un llibre com aquest. Hi abunden els sinònims, sobretot de sorolls de la natura. I eren molt importants; i per això trobem un lèxic tan bonic i exhaustiu de paraules catalanes que ja quasi no es senten enlloc i que són boniques, sonores... Però també va comentar la satisfacció que dóna traduir un llibre ben escrit com aquest i amb un tema tan curiós i diferent.
També hi era l'editor, home valent que es va atrevir, que va apostar, per un llibre difícil, i que veu amb satisfacció com agrada als lectors i com tots es senten tocats després de llegir-lo.
L'hauré de rellegir d'aquí un temps. S'ho mereix!

Vera

Vera
De Elisabeth von  Arnim

Traducció de Dolors Udina

El cercle de Viena

Setembre de 2014

Aquesta novel.la es va publicar anònimament l'any 1921. 20 Anys després Daphne de Maurier va publicar Rebecca. Segur que s'havia llegit aquest llibre i es va inspirar en ell. En ambdues novel·les la protagonista, la Vera o la Rebecca, són la primera dona del protagonista, mortes les dues. I les dues novel·les es basen en el matrimoni d'un home gran amb una joveneta. A Vera la pressió psicològica sobre la jove esposa és molt forta. Ara en diríem violència de gènere. 

La Lucy té 21 anys i viu amb el seu pare, home intel·lectual, voltat d'amics amb qui tenen llargues tertúlies sobre qualsevol tema. Ella sempre hi és present i el seu pare li explica les coses que no entén. No té mare i els amics la tenen tots com una filla més. De vacances els dos sols el pare mort de sobte i mentre ella intenta adonar-se del que passa fa coneixença d'un home que acaba de perdre la dona en estranyes circumstàncies però que li fa companyia i pren decisions que per a ella en aquell moment són molt difícils. Quan arriba la tia Dot  germana del pare, creu que l' Everard, l' home que és a casa sempre i ajuda la Lucy, és un antic amic del seu germà i l'accepta. 

A poc a poc l'Everard es fa imprescindible a la Lucy. Hi troba carinyo i seguretat, es refugia en ell tot i que té vint anys més que ella. 

A la tia Dot no li acaba d'agradar aquest home, i no deixa mai sola la Lucy amb ell. Però no pot evitar un casament a corre cuita i contra la voluntat de tots els amics del pare. 

Dependència psicològica completa de la Lucy. Ha de vigilar què diu i com ho diu per no ofendre'l. Però ella li té un amor tan gran que tot intenta comprendre-ho i acceptar-ho. Casada, descobreix el cantó dolent del caràcter del seu marit; però se'n culpa a ella... 

L'autora et deixa el relat obert, però pinten bastos. La noia massa jove? O falta de carinyo físic, de contacte, pel fet de no tenir mare? Perquè la tia Dot ho té molt clar i és més gran que ella... Tens ganes de dir-li, bleda!, i fer-la reaccionar. 

La novel·la està ben escrita i ben traduïda. I et fa recordar Rebecca...

Diada 2014

Diada 2014

11 de setembre de 2014

I arriba finalment l'11 de setembre, la Diada, el dia de V gegant! I de bon matí anem rebent imatges de whatsapp amb felicitacions per la Diada. 

 I és bonic veure que tanta gent esperava aquest dia i ha buscat motius i fotos per enviar-los arreu. 

Al migdia agafem el metro per anar a dinar amb el Teo i la Maria Clara. Va ple de gom a gom! I el que fa que t'hi sentis a gust, que estiguis orgullosa de la gent del nostre país, és veure la gent que ens acompanya en el trajecte. a la dreta un cotxet amb en Lluc, un nen de 8 mesos amb samarreta groga; a la dreta una àvia de 90 anys amb cadira de rodes. La seva filla diu: no s'ho podia pas perdre! Molta gent jove, amb la cara pintada, alegres i somrients, gent de mitja edat, molta gent gran amb tamborets plegables... i tothom amb samarretes grogues o vermelles i amb banderes. I tothom parlava amb tothom. Aquest tipus de celebracions uneix a la gent i la fa més sociable. Algun turista amb maleta mig perdut mira i somriu. Deu pensar: quina sort coincidir avui amb aquesta festa a Barcelona! Podré explicar una cosa que la resta de turistes de la resta de l'any no hauran vist! 

Després de dinar fem cap a la Diagonal. Són quasi les 4 de la tarda i està força plena. Tots busquem l'ombra perquè el sol ha volgut il·luminar-nos i donar-nos escalf en aquest dia. Veiem les cars de les pancartes que hi ha per terra, amb diferents personatges, amb diferents llengües, perquè tots parin esment en la nostra petició: votar!.
Es va acostant l'hora i els voluntaris demanen que anem fent files. I demanen que alguns grocs anem cap al mig... Ens toca a nosaltres i ens posem a ple sol. Però no hi fa res. L'ambient s'ho val!
Torna a ser una manifestació familiar, pacífica, festiva, reivindicativa,.. De debò que fa il·lusió veure gent de totes les edats i condicions junts fent pinya per dibuixar la senyera. parlant en català o en castellà, grocs o vermells, nens o avis, tots junts fent camí! I arriba les 17.14 i els crits de in inde independència ja! ressonen pertot. Nosaltres som lluny dels micròfons i no sentim res. El sol pica fort i comença a desfer-se el dibuix a poc a poc. Baixant pel mig de la Diagonal veiem castellers i, a l'alçada de Calvet, comença el cant de Els Segadors. Ens aturem, i amb els quatre dits oberts de la mà enlaire, cantem amb tota la gent que ens envolta. Emocionant! Què ha portat a tanta gent a participar a aquesta V? Nosaltres ja som grans i hem viscut la dictadura, i volem una Catalunya sobirana, volem ser lliures per poder escollir, per poder triar nosaltres mateixos. Però tota aquesta joventut, amb la força i la les ganes que porten? Què els mou? Molta gent parla malament dels joves... Mireu-los! Són ells qui ens portaran a la sobirania! Amb el suport dels grans, la companyia dels de mitja edat i la
empenta de la joventut!

Camí de casa hem observat que en tota la Diagonal, des de més amunt del Corte Inglés fins al carrer Muntaner, no hi ha a terra ni una ampolla buida, ni un paper... Això és civisme i educació i sentit de la responsabilitat. Si la gent parlés amb el cor, ningú, d'enlloc, podria dir res absolutament negatiu del dia d'avui. Però ja veurem els diaris de demà... Hem arribat a casa cansats i acalorats però contents de haver pogut formar part d'aquesta V de Votar, de Victòria, Contents perquè avui, un cop més, hem fet HISTÒRIA!!!

També va haver-hi gent que no va poder anar a la V per motius familiars o de salut però no van deixar d'estar al nostre costat des del balcó de casa amb la senyera ben a prop.

I no oblidem donar la gràcies a l'ANC i a Òmnium per tota la gran feina que han fet. Han empès la ciutadania a sortir al carrer i amb això donem una empenta, recolzem, als polítics perquè ens portin pel camí que hem triat. Hem de poder votar el 9-N!!!
Polítics, us toca ara a vosaltres! President Mas, està acompanyat i recolzat. No el deixarem a l'estacada. Visca Catalunya sobirana!!! Visca Catalunya, nou estat d'Europa!

45 anys de casats

45 anys de casats

9 de setembre de 2014

Ahir vam celebrar els nostres 45 anys de casats! Tan grans que veia als meus pares el dia que ho van celebrar ells i tan bé que ens veiem nosaltres... I el temps ha passat. Tres fills, casats, nou néts... una família numbrosa i feliç! 

És una alegria poder celebrar-ho tots junts en amor i harmonia. 

Sabem que estem vivint un privilegi; que no tothom ho pot celebrar, i això ens fa estar encara més contents i agraïts. 

Quan veus els fills i les joves al teu costat, quan et sents abraçat pels néts i nétes amb carinyo, quan els veus riure i saltar, o fent comentaris i parlant de tot... et fa venir ganes de donar gràcies, només gràcies, de poder gaudir d'aquests moments. 

Hem sopat al Freixa Tradició que, amics i amables com són, ens han muntat una taula enorme i hem estat sols en el menjador. 

Des del cap de taula vèiem els dos grans, ja molt grans!, mirant la carta i demanant el que els feia il·lusió, els plats que no coneixien. I els petits menjant de tot. I no em vull oblidar dels mitjans, els de l'any 2005, que estan en aquella edat tan bonica que veus que es van fent grans però que tenen encara tota la innocència dels petits. Tots ells carinyosos, riallers, feliços... 

I veus els teus fills, voltant els quaranta, amb fills ja grans... i recordes que no fa gaire, al menys per nosaltres, encara eren a casa, i creixien, i veies com amaven formant-se els seus caràcters i tarannà. I veus les tres joves i penses que els nostres fills ho han encertat, Han trobat cadascú en la seva parella la part que els faltava, la que els complementa... I nosaltres vam trobar tres filles, i també ho vam encertar! 

En Jaume i jo som molt feliços! Ens estimem com mai ja que amb els anys l'amor es va convertint en un fil tan fort i dolç que no pots ni vols desfer-te'n. I esperem anar passant els anys i poder veure i viure aquests petits com creixen, com troben parella... 

De moment esperem la fita d'aquí a cinc anys. Les bodes d'or! Tant de bo les puguem celebrar tots junts i feliços com ara. Per si cas anirem celebrant cada dia el fet i la joia que estem junts, que ens estimem i que els nostres fills, joves, néts i nétes ens estimen i compten amb nosaltres per viure la seva vida. 

Gràcies, Senyor!!!