Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado

Yo sé por qué canta el pájaro enjaulado
de Maya Angelou

Libros del Asteroide

Maig de 2016

És un llibre autobiogràfic. Marguerite, a qui diuen Ritie o Maya i el seu germà gran Bailey, amb 3 i 4 anys, arriben sols amb tren a Arkansas, a casa l'àvia. Han deixat a California als pares que s'acaben de separar i fan el trajecte amb un braçalet on diu qui són i on van. Viatge que es repeteix una i altra vegada entre les famílies negres dels EEUU a meitats del segle XX. L'àvia viu amb un fill solter, l'oncle Willie. L'àvia té La Tienda, un magatzem, botiga, bar enmig de la zona negra i és respectada pels negres i pels blancs. 

L'àvia els educa i els cuida però d'una manera dura ja que sap que s'hauran d'enfrontar amb molts problemes. És dura la vida dels negres en aquella època. I es respira por pertot. I la Ritie té problemes per relacionar-se amb la gent. Sort del seu germà a qui està tan unida que sembla que no hi hagi en el món ningú millor que ell. Un dia la mare torna per endur-se'n els nens amb ella. La Ritie té 8 anys i la mare està vivint amb un tal Freeman que abusarà d'ella i serà el motiu pel qual tornaran a Arkansas amb l'àvia. Però en Bailey s'ha enamorat de la seva mare, la "Mamá querida" i ho passa molt malament amb la separació.

Segons les circumstàncies van i venen de casa l'àvia a casa la mare. Però la vida sempre és dura, molt dura. No comprenen als grans i s'acostumen a callar. Tot ho parlen els dos germans. Però també quan es fan grans ha d'haver-hi una mica de distància però mai perdran l'amor que es tenen. Són massa anys de complicitats i d'explicar-s'ho tot. 

L'àvia és forta i valenta. Val molt. Té la saviesa de tot un poble perseguit i amenaçat. Estima i veu i compren el que passa però sap que ha de ser inflexible, dura, per ajudar els seus néts. La mare no l'entens fins més endavant. És difícil en el nostre món imaginar una mare que visqui els fills com ella. Però quan hi entres ho entens i l'admires. 

No comprens, sovint, les situacions que viuen. Això passava el segle passat? Em temo que segueix passant ara. 

És un gran llibre. M'ha agradat molt i penso que és d'aquells que toca rellegir per anar més al fons de la vida d'aquests dos germans, vida real per a ells i per a molts altres.

He trobat per internet el poema de Maya Angelou que dóna títol al llibre. Posa que és enviat per C de Mazas d'Eivissa. El copio aquí.

Yo sé por qué canta el pájaro enajulado
de Maya Angelou

El pájaro libre salta
al lomo del viento
y flota viento abajo
hasta que cesa la corriente;
moja sus alas
en el naranja de los rayos de sol
y osa reclamar el cielo.
Pero un pájaro que acecha
en su jaula angosta
apenas puede ver tras
las rejas de rabia;
sus alas estan contraidas y
sus pies atados; luego,
abre la garganta para cantar.
El pájaro enjaulado canta
un temeroso trino
sobre algo desconocido
mas ansiado aún
y desde la lejana colina 
se escucha la melodía 
pues el pájaro enjaulado 
canta a la libertad.
El pájaro libre imagina otra brisa
y tenues vientos alisios
entre árboles anhelantes
y los gruesos gusanos que aguardan
en el pasto iluminado del alba,
y designa al cielo como suyo.
Pero un pájaro enjaulado permanece
inmóvil sobre la tumba de los sueños,
grita su sombra en el clamor de una pesadilla,
sus alas estan contraidas y sus pies atados; luego,
abre la garganta para cantar.
El pájaro enjaulado canta
un temeroso trino
sobre algo desconocido
mas ansiado aún
y desde la lejana colina 
se escucha la melodía, 
pues el pájaro enjaulado
canta a la libertad.