La nit de la iguana

 

La nit de la iguana
de Tennessee Williams

Teatre Clàssic

Lectura de Teatre Biblioteca de SER

Gener 2021

Tennessee Williams no és fàcil. Va coincidir rebre el llibre amb un dia que donaven per internet la pel·lícula. La vaig veure i no sé si em va condicionar la lectura o no. 

Anys 40 en un racó idíl·lic de Mèxic, seguint la costa, en un hotelet amb unes vistes meravelloses. 

El reverend Shannon, expulsat de l'església, fa de guia turístic d'un grup de dones amb una joveneta, la Charlotte. La senyoreta Fellowes, l'encarregada del grup no suporta Shannon, sobretot perquè la Charlotte li va molt al darrere i ell sembla que ho accepti. Shannon els porta a un hotelet perdut que porta una antiga amiga i allà es troba també amb La Hannah, una dona soltera, pintora, que viatja amb el Nonno, l'avi de 97 anys, el porta en actiu més vell que hi ha. Entre tots hi ha una pila de diàlegs, de gelos, d'odi i de estirabots d'en Shannon que sembla que té de tant en tant moments de forta violència, més verbal que una altra cosa. També hi ha a l'hotel un grup d'alemanys que celebren els bombardejos sobre Londres. La Maxine, la mestressa de l'hotel va d'un grup a altre vigilant de prop a l'Hannah a qui veu massa a prop d'en Shannon. 

El tema és fàcil de seguir, no té problemes i és previsible. El que és interessant és la descripció dels personatges, com són, com es senten, què pensen i com actuen. I en això el llibre dóna mil voltes a la pel·lícula, com acostuma a passar. Tots els personatges els tinc clars, o m'ho sembla!, des de la Charlotte, la nena mimada i rica que creu que amb diners tot s'aconsegueix i que va darrere els homes de manera directa i segura d'ella mateixa. La senyoreta Fellowees, típica solterona, satisfeta del seu càrrec d'encarregada del grup i de vigilant de la Charlotte, i que perd l'oremus cada vegada que xoca amb en Shannon. La Maxine, estereotip de dona que sap viure la vida, voluptuosa i sàvia a la vegada, amb ganes de passar-ho bé però conscient ja de la seva edat, prou jove per passar-ho bé però també amb la vista posada a uns anys endavant. I amb ganes d'estabilitat sense renunciar a la vida alegre i despreocupada que sembla portar. L'Hannah, soltera, hieràtica, callada, que sap escoltar, sempre viatjant amb el nonno, però femenina i amb un coneixement profund de la persona humana i dels moments dolents que poden passar. El nonno, el poeta, esperant a morir perquè vol acabar el poema, el seu últim poema...  En el fons és la història de immenses solituds. Tots i cada un d'ells estan sols, necessitarien algú al costat per parlar, per sentir-se estimat i acompanyat...

A tots els personatges els veig, potser m'equivoco, però els veig clars. A Shannon no. El veig bona persona, però té reaccions que no pots acabar d'entendre. Té una lluita interna tremenda, que només l'Hannah sap veure. Tot i que actua molt malament moltes vegades no el veig amb mala intenció. Només hi veig un home, amb crisis provocades potser per un sentiments de culpa que arrossega des de la seva infantesa. Sempre que veig algun cas així penso en la seva infantesa. Com va viure de petit? Va estar privat d'alegria i vida i arrossega arrel de tot això un sentiment de culpa terrible que li marca tot el que fa a la vida? Per què va entrar a la vida religiosa? Quina immensa influència va tenir la seva mare i el mossèn? 

Shannon a Hannah: Assegui's aquí, que la pugui veure. No pari de parlar. He de lluitar contra aquest pànic. 

-de sobte amb un gran crit- Regressió al infantilisme, ha, ha, ha. La protesta infantil de la ràbia contra la mama i la ràbia contra Déu, i la ràbia contra el mateix bressol, i la ràbia contra tot, la ràbia contra... tot... Regressió al infantilisme... 

Buscant relació entre el títol de l'obra i l'obra en sí veig el paral·lelisme entre la iguana lligada i en Shannon lligat, tots dos volent escapar de les cordes que els tenen sense moviment. I potser també en la vida; una vida ha de ser lliure, si la lligues, si la retens, no és vida completa.  La iguana pot escapar de ser plat deliciós pels hostes de l'hotel. En Shannon pot intentar de nou començar una nova manera de viure. Que ell decidirà, ajudat o no per les circumstàncies i pels qui els volten. Sembla que el títol original era "Dos alliberaments". Això explicaria millor el títol de l'obra.

Dilluns tenim la lectura a la biblioteca. espero resoldre alguns d'aquests dubtes.

M'ha agradat molt llegir-lo. Em fa pensar i això sempre és bo!