Consumits pel foc

 

Consumits pel foc
de Jaume Cabré

Proa

Maig 2021

Cabré en estat pur. Després de Jo confesso és difícil treure un llibre millor. D'aquests llibres se'n poden treure un o dos a la vida. I prou. Per tant Consumits pel foc és molt bo, és totalment Cabré, però no em deixarà la petjada que em va deixar Jo confesso.  

L'Ismael és un noi que molt jove, i començant l'adolescència es troba sense mare i el pare ingressat. I és acollit en un pis de quatre o cinc nois amb un tutor. Té sort amb el tutor i els companys i s'anima a llegir i fins i tot estudia carrera. Viu sol i dóna classes de llengua i literatura. Un dia es troba amb una antiga veïna amb qui havia jugat de petit i estableixen una relació peculiar, que de mica en mica es va enfortint. Però un mal dia l'Ismael fa cas d'un conegut que l'atura amb el cotxe i es fica en un embolic que el deixa sense memòria del que ha passat. Sense memòria o que ell no vol explicar perquè veu especialment rares les persones que l'atenen en un, diuen, hospital. A partir d'aquí embolics i aventures, fins que veu clar tot el que li ha passat i vol tornar a veure a l'amiga, i explicar-li tot. 

Tota la història va lligada a una família de senglars, una verra que es fa dir Lotta que pareix cinc llistons, el més petit de tots, escardalenc però molt eixerit, es diu Godallet. Cabré fa parlar i pensar en veu alta a tota la família de senglars, i la història d'en Godallet avançarà paral·lela a la de l'Ismael. 

Hi ha petites coses que vull recordar. 

Per exemple, el protagonista sempre diu: digueu-me Ismael, com al començament de Moby Dick, de Herman Melville.

Les paraules que l'Ismael ha de recordar i com en descobreix el significat al adonar-se que és un palíndrom, In girum imus nocte. et consumimur igni. i com parla de les falenes, les papallones de nit, que ronden a prop del fanal i s'acosten a la llum fins a socarrimar-se. 

L'Ismael es munta els diàlegs amb les persones amb qui vol o voldria parlar com si fossin reals, i barrejats amb les xerrades del Godallet hi ha moments que quasi et perds. 

L'he llegit dues vegades, com la majoria dels llibres d'en Cabré, i em queda la recança que no hi ha cap club de lectura per poder comentar i analitzar aquest llibre. Hauria de trobar un grupet de persones que llegeixin els llibres que llegeixo jo i trobar-nos de tant en tant per comentar-los. 

Cabré mai decep. Llegiu-lo!