La pell freda

 

La pell freda
d'Albert Sánchez Piñol

Club de lectura de les Aules d'Enginyers

La Campana

Maig 2021

Ja l'havia llegit fa molts anys. I em va agradar molt. De l'autor vaig llegir també Pandora en el Congo i  Pallassos i monstres on vaig poder veure la diversitat de temes que Sánchez Piñol pot oferir-nos. I també Tretze tristos tràngols, contes molt bo. Em queda Victus que encara no he llegit, però el tinc a la pila... 

Un noi irlandès, solitari i lluitador, membre de l'IRA, es troba de sobte fora de lloc i decideix marxar a un destí allunyat de tot i de tothom i accepta la feina d'oficial atmosfèric per un any en una illa de l'Atlàntic, lluny de qualsevol ruta marítima. 

Quan arriba a l'illa busca l'anterior oficial i no el troba. Ell i el capità del vaixell pugen fins el far i allà troben un home, que quasi ni els parla, i que els vol fora del seu refugi. 

La primera nit, el noi, que és qui parla sempre en primera persona i de qui no coneixem el nom, passa unes hores terribles. Uns éssers mig animals, mig persones, mig aquàtics, mig terrestres, volten la casa i volen entrar. Es defensa com pot i al matí, ja sol, puja al far. L'home es diu Batís Kaffó i no el vol al far però li explica que aquells éssers hi van cada nit, i s'han de defensar. Finalment accedeix que el noi s'instal·li al far i junts defensen cada nit el seu refugi. i aviat descobreix que en Batís té un ésser femení al seu servei, l'Aneris, amb qui fa l'amor quan vol i també la maltracta quan li ve de gust. El noi no entén res però de mica en mica va coneixent l'Aneris, i a un grup de nens, entre ells al Triangle, amb qui juga i s'hi troba a gust. Desitja l'Aneris i arriba el moment que no pot viure sense ella. I comença a pensar que potser aquells éssers no són tan dolents, que potser són ells qui han envaït les seves terres, i té la lluita contra ell mateix i sobretot contra en Batís que no veu en absolut cap bondat en aquells éssers. El rebuig i el desig, la crueltat i l'amor, la por i l'esperança... Una lluita constant. 

Impressiona veure el canvi que fa el noi durant l'any que passa. Després de passar per tots els estadis acaba agafant la manera de fer i el caràcter d'en Batís, i quan van a buscar-lo i porten el nou oficial, ell fa el mateix que en Batís va fer en el seu moment. 

Llibre curiós i interessant. A mi m'ha agradat. Els éssers m'han recordat uns éssers semblants, físicament del llibre La clivella de Doris Lessing. 

En la meva primera lectura, fa uns 20 anys, em vaig fixar sobretot en els éssers marins. Aquesta vegada m'ha interessat més veure la psicologia dels personatges, els canvis que fan, la relació que tenen entre ells i amb els granotots o citauca.

Curiós el joc de l'autor... Aneris és anagrama de sirena, citauca d'aquàtic i Batís Kaffó té molt a veure amb batiscaf, vaixell submarí per grans profunditats...