divendres, 14 de maig de 2021

La vida juga amb mi

 





La vida juga amb mi
de David Grossman


Edicions 62

Maig 2021


Que recordi no havia llegit res d'aquest autor i m'ha agradat molt!
"En Túvia és el meu avi. I la Vera la meva àvia. En Rafael, en Rafi, és el meu pare, i la Nina... La Nina no hi és", anota la Guili a la seva llibreta. La Vera és va casar amb en Túvia, vídua i amb una filla, la Nina. En Túvia, vidu,  tenia un fill, el Rafi. 
Escrit en primera persona, la Guili explica la seva història, la història de la seva mare i àvia, amb secrets i records guardats sota pany i clau. 
El dia que la Vera fa noranta anys  la Nina torna al kibbutz. La mare feliç i la Guili enrabiada. No perdona a la seva mare que l'abandonés, que marxés i no tornés. I la Nina hi va perquè vol explicar una cosa a la família i a la vegada vol preguntar motes coses a la seva mare. Vol respostes. Vol saber què va passar a Iugoslàvia quan va conèixer en Milo, el seu pare,  Vol saber perquè la Vera va ser deportada a l'illa de Goli Otok i perquè la va abandonar amb només sis anys. No hi havia més opcions?  I, a més, la Nina, proposa anar tots a l'illa de Goli i veure on va passar uns anys la seva mare. 
Per curar aquesta ferida que arrossega cada generació cal submergir-se en el passat, recordar, parlar i no callar-se res. La Nina ho ha d'entendre tot, i així, de pas, ho entendrà la Guili. En Rafi demostra un amor infinit, un amor sense límits, i la Nina porta tota la vida lluitant i ara més que mai. La Vera és forta, molt forta! 
Impressiona veure com van parlant i canviant els personatges i veus fins a quin punt pot arribar l'amor, fins a quin punt has d'estimar o quin amor has de triar. Amor, egoisme, solitud, silenci...  
És un llibre profund, fa pensar, molt ben escrit i traduït, fàcil de llegir i difícil  de deixar-lo però que necessita després un espai per pensar, i sense jutjar ningú, intentar posar-te al lloc dels personatges i pensar què haguessis fet tu en aquelles circumstàncies. 

Només quan va ser prop d'ell, en Rafael va veure que plorava, en silenci, un plor ofegat, i aleshores ella també el va veure i es va aturar, arquejant-se com un gat. Les seves mirades es van entrellaçar uns segons, amb pena es podria dir que inextricablement. "El cel, la terra, els arbres, " em va dir en Rafael, "no ho se´... vaig tenir la sensació que la naturalesa es desmaiava". 

"Així doncs, realment sabies que la Nina no només havia estat abandonada".
"Què... No t'entenc".
"Que va ser abandonada i també traïda".
La paraula es clava profundament en ell.
"Ho entens? Ella no només va abandonar la seva filla, sinó que també la va trair, a la seva filla, la meva mare. La va trair".
"Sí. És el que és " murmura per a ell mateix, "abandonada i traïda".

No tot és tan senzill. No tot és blanc o negre. 
David Grossman ens mostra el poder terrible dels secrets i ens recorda que escollir significa excloure i que viure és un intent continuat i maldestre de recompondre's. 
Llegiu el llibre, a poc  a poc, assaboriu-lo, i penseu perquè es fan les coses, com n'és de difícil triar, saber en cada moment què has de fer, quin camí agafar...