Les Cols: Pavellons i restaurant

Les Cols: Pavellons i restaurant

Mas les Cols

Crta. de la Canya s/n

Olot

26-27 de novembre de 2009

Hem celebrat els 40 anys de casats i els fills ens han regalat un sopar a Les Cols i dormir i esmorzar -i pícnic per l'endemà- als Pavellons Les Cols.

Vam arribar-hi al vespre i ens van rebre en una recepció de pedra volcànica il•luminada només per espelmes. Ja ens van explicar que no era un hotel convencional, que era com un bivac de luxe: dormir sota els estels en un pavelló tot ell de vidre. Ens hi van acompanyar i la sensació és diferent de qualsevol cosa que t'haguessis imaginat. El terra del pavelló està elevat mig metre i és de vidre; sota pots veure una recreació del terra volcànic amb un petit rierol d'aigua. Enmig de l'habitació un gran matalàs, a terra, i... res més! Només hi ha un parell de punts de llum molt suaus, tant que quan hi entres et sembla que no trobaràs ni el llit. El bany té una pica on l'aigua raja contínua quan hi entres; és plana amb una clivella a la dreta per on se'n va l'aigua. La dutxa amb el terra de còdols de riu acaba amb una petita piscina d'aigua calenta per relaxar-te.

Tot això ho veus quan és de dia perquè ja fosc, com vam arribar-hi nosaltres, quasi no es veu res.

Vam canviar-nos de roba -la maleta a terra- i vam anar a sopar al costat, al restaurant Les Cols. Sabíem que tenia una estrella Michelin però aquell dia els acabaven de donar la segona. Com van ensenyar-nos tot el restaurant, a l'entrar a la cuina vam poder felicitar a la Fina Puigdevall per la segona estrella.

El restaurant està decorat i organitzat molt de disseny, molt agradable i de dia pots veure les gallines picotejar i l'hort d'on surten les verdures que et donen en el sopar. És molt agradable i el sopar degustació és el que en castellà diuen "una gozada!" Amb productes del país i receptes tradicionals elaboren plats moderns i de disseny molt bons. Les melmelades per acompanyar el formatge, fetes per la mare de la Fina són exquisides i molt originals. El cafè, servit en una altra taula que vol semblar la taula llarga de la casa de pagès i després, a dormir al Pavelló!

D'entrada et costa perquè no estem acostumats a estirar-nos a terra, sense tauleta de nit on deixar les ulleres... etc. Ens vam trobar amb dues espelmes al porxo d'entrada; a més de ser molt romàntic et dóna una mica de claror que fa companyia a la nit i que et deixa veure el que hi ha sota el terra de vidre. I poder veure el cel amb estels -aquella nit va estar força núvol- i que al matí et desperti el sol quan surt és una meravella. I t'entren l'esmorzar amb uns pufs per seure, un esmorzar d'aquells que cal no haver sopat el dia abans... Et banyes a la petita piscina, et relaxes, et dutxes caminat sobre els còdols i quan te'n vas et donen una bossa de pícnic perquè puguis visitar la Garrotxa i dinar a l'aire lliure.

Tot és molt agradable i suggerent, romàntic i divertit alhora. I el que més et sobta, potser perquè ja no s'estila, és l'educació, els petits detalls, la manera senzilla i elegant de fer de totes les persones que formen part d'aquests dos establiments.

Gràcies, fills i joves i néts per aquest regal! Ens heu fet riure i hem gaudit de la bellesa de la natura i de bona gastronomia.

... els sons, els colors, les olors. La quietud, el silenci i el misteri. La llum suau, acollidora. El cel i la terra. El joc virtuós de l'ombra i l'aigua. La greda, les herbes i les flors. La intimitat d'un paisatge. El cicle immutable de les estacions.

Intento relacionar cada instant amb la bellesa i viure amb intensitat cada moment. Són les petites coses les que m'omplen de felicitat i m’apropen a l'essencialitat i a una vida en plenitud.

Tot aquest entorn ha de fer possible una cuina de l’estacionalitat i del paisatge rural de la Garrotxa; sòbria però essencial; austera i humil però intuïtiva, íntima, autèntica. Una cuina que ha d'aconseguir ser el reflex de la nostra manera de ser.

Des d'aquí però amb la capacitat d'obrir-nos al món, amb l'aspiració d'assolir l’universal a través de l'espai d'allò tan íntim. L'esplendor de la natura. La plenitud de la vida,

Fina Puigdevall