Casament Genís i Laia

Casament Genís i Laia

1 de setembre de 2011

Can Ribas

S'han casat el Genís i la Laia! Després d'anys estudiant i treballant a Alemanya i poc temps després d'instal•lar-se a Barcelona de nou, han rebut el regal d'una oportunitat per  anar un parell o més d'anys a Beijing; i naturalment han acceptat més contents que un gínjol! S’han posat a estudiar xinès a estones que els quedaven lliures mentre preparaven el casament...

I han decidit formalitzar a seva relació casant-se. I el que és més bonic és que els ha casat el Joaquim, el pare del Genís, alcalde de santa Eulàlia de Ronçana. Ha estat un casament ple de il·lusió i alegria, de bon fer i d'harmonia, de somriures i rialles.

Sempre he recordat amb carinyo un casament jueu, de la Sílvia i el Rafel, que els va casar el pare del noi, rabí de la sinagoga de Barcelona. Em va emocionar veure un pare beneir en públic el seu fill...

Ara no tocava beneir però sí fer unes reflexions que van ser molt emotives i dir paraules escaients. I en Joaquim ho va aconseguir, amb la veu una mica trencada per l'emoció i amb el seu posat d'alcalde, amb la bandera amb

els colors del poble. La Laia va parlar, molt emocionada, del seu pare mort fa tres anys; del seu caràcter alegre i va donar les gràcies a la seva mare i germà i al Joaquim i la Núria per haver-los educat als dos en uns valors semblants que ells volien conservar i transmetre als seus fills el dia de demà.

A saltirons i al ritme de la música es van dirigir cap a l'aperitiu. El Genis amb smoking, molt guapo, i la Laia preciosa i elegantíssima amb un vestit que li esqueia d’allò més. Són una parella que fa molt goig, la veritat.

Pels qui no coneixen Can Ribas és un lloc idíl•lic. Amb una vista privilegiada i amb unes persones amb una imaginació fora del corrent. Des de testos al llarg del camí amb fruites ensucrades, a llaunes amb diferents menges, a una parella "armats" amb un ganivet per obrir ostres que t'anaven oferint, una noia oferint-te caviar alemany amb vodka, quasi obligant-te a prendre’l tal com s'ha de fer, bevent el vodka de cop, carretons de formatges i fruits sécs del país, de brètzels, pa sucat amb diferents olis del país, un enorme Parmigiano buit de dintre i ple de trossets d'aquest exquisit formatge... gambes a la planxa, tacos d'entrecot, de cansalada a la brasa, salsitxes alemanyes, i no sé quantes coses més. Cal remarcar una petita carpa, fosca, on et donaven guacamole abans d'entrar i dins et trobaves un mexicà tocant la guitarra i una noia servint vasos de tequila, en estricte silenci, no et deixaven obrir boca. La veritat tot molt divertit, diferent i variat. I els nuvis pertot i en tots els llocs, movent-se parlant amb tothom... una delícia.

Els cosins Brustenga

Desprès del sopar el Genís va explicar la història de la parella, des que es van conèixer fins aquest dia, i va ser molt, molt divertit.

I el ball, amb música de tots els temps, vam recordar cançons de la nostra època! I al final, a peu el jovent, -havien portat tots bambes, ja estaven avisats- van anar fins a casa el Genís on van seguir la festa fins a les 9 o 10 del matí.

Casament original, diferent, però sincer i emotiu. Aquesta joventut no surt als diaris però són els qui han de fer anar endavant aquest país nostre estimat.

Per molts anys, Laia i Genís, que sigueu molt feliços, que aprofiteu cada instant de la vostra vida i que no us oblideu de tots nosaltres; feu-nos saber de tant en tant què és de la vostra vida.

Un petó