Instrucciones para una ola de calor

Instrucciones para una ola de calor
de Maggie O'Farrell


Narrativa Salamandra


Octubre de 2013

Som a Londres en plena canícula de l'estiu del 1976.La família Riordan, el Robert i la Gretta, irlandesos i ja jubilats viuen en una caseta sols. El seus fills tenen ja vida pròpia: en Michael Francis, casat i amb fills porta a sobre la frustració d'haver acabat essent un professor de Història quan tenia grans projectes; però un embaràs no desitjat el va obligar a casar-se i a posar-se a treballar. I la relació amb la seva dona passa per un moment delicat. La Mònica abandonada pel marit perquè ella no vol tenir fills viu ara amb un home amb dues filles, i les nenes no l'acaben d'acceptar com a nova parella del pare. La petita, la Aoife, Eva en irlandès,és la més especial de les filles; arrossega des de sempre un problema: no sap llegir, se li barregen les lletres, li ballen; i perquè la gent no se n'adoni s'inventa les mil i una excuses per no llegir res. Ara sembla que ha trobat una certa estabilitat com a ajudant d'una fotògrafa a New York, i amb la companyia d'en Joe. 

Un matí en Robert, el pare, surt a comprar el diari... i no torna. Un clàssic. La Gretta espera unes hores i després truca a la policia i als fills. Tots hi van de seguida, no amb ganes però si per obligació i també, sembla, per curiositat. La Gretta és especial i aquests dies reviu la  vida amb els fills. Però, diuen que per l'onada de calor, jo no ho veig tan clar perquè penso que sense calor hagués passat el mateix, surten a la llum episodis amagats de la infantesa, coses mai dites. La Gretta sap més coses que les que explica als fills i de mica en mica aniran sortint i veurem les diferents reaccions dels fills davant les novetats amagades tota la vida. 

La fugida o desaparició d'en Robert és una excusa per parlar de la mare i els fills, dels problemes entre ells, de fer un retrat psicològic complet de cada un d'ells. I és bonic quan se'n van a Irlanda a buscar al pare i retroben la casa familiar de la infantesa.

Està ben escrit i és una bona obra; però penso que els elogis són massa, no m'ha aportat gaire interès nou, tot i el retrat psicològic que fa de les persones de la família.