Temps d'innocència

Temps d'innocència
de Carme Riera


edicions 62

Setembre del 2013

I ja és el tercer llibre que llegeixo aquest estiu que parla de la infantesa dels autors! Ja he llegit la trilogia. La marinada sempre arriba de Lluís Foix, Quan érem feliços de Rafel Nadal i ara Temps d'innocència de Carme Riera.

M'agrada llegir-los perquè essent gent de la meva edat, més o menys, pots contemplar com són de diferents les infanteses segons el lloc i la família que t'han tocat. I això que els tres són catalans i de ben a prop! Si jo relatés la meva infantesa seria completament diferent de la dels tres autors que he llegit. Però no patiu que no ho faré...

La Carme Riera ens explica la seva infantesa a Mallorca. M'agrada el dolç parlar mallorquí, les paraules diferents de les nostres per designar un mateix estri o explicar una sensació, i per això potser he trobat a faltar una mica més de mallorquí en el seu relat. Potser temia que no l'entenguéssim, cosa probable, però he enyorat mots que conec, que havia sentit de petita, i que m'agrada repetir en veu alta per sentir-los de nou. 

Ens parla de la senyora àvia. A casa a l'àvia li dèiem abà, però veig que li tenia la mateixa confiança que teníem nosaltres amb la nostre. Ella dormia casa la senyora àvia, tot i que menjava a casa els pares. Això ho he vist també a Barcelona, amb amics i fins i tot amb família. Penso que és una pena; la nena es va perdre la complicitat familiar de pares i germans i es nota perquè parla molt de l'àvia i molt poc de la mare. I gens del pare.

L'autora no ens fa una cronologia dels seus primers anys de vida sinó que explica fets aïllats, costums, coses que la van marcar. Mallorca, pel fet de ser una illa, era més tancada que Barcelona. Tot i que recordo les monges amb tot el que explicaven no arribava ni molt menys a la por infinita que li van ficar al cos a aquella nena. 

És un llibre distret, et fa conèixer costums que ja no ho són, fets i paisatges que ja no els trobarem per enlloc i et fa venir una mica d'enyorança d'aquella Mallorca amb olor d'ensaïmada i de sobrassada "coenta" i de Can Joan de s'Aigo on tantes tardes havia anat a berenar...