Un aire de família

Un aire de família
d'Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri

Teatre Romea

3 d'octubre de 2013


Direcció: Pau Durà
Actors: Cristina Genebat, Jacob Torres, Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Àgata Roca

Molt divertida! Divertida i intel·ligent.  Retrata a una família on t'hi pots identificar en algun personatge. Són personatges reals, amb les seves dèries i il·lusions, amb els seus desenganys i la seva conversa diària. Vas escoltant i mirant i penses: aquest, o aquesta, podria ser en tal, o, això ho he fet o dit jo alguna vegada...

Una mare vídua amb tres fills. El Jordi és el preferit de la mare: intel·ligent, executiu perfecte, casat, amb fills. El Tomàs porta un bar i és el viu retrat del pare. I el pare i la mare no es van avenir gaire; eren massa diferents. I en Tomàs queda sempre com el poc instruït de la família. La Bet és una noia moderna, poc femenina segons la mare, i no tenen gaire punts en comú. Un cop al mes es reuneixen a sopar tota la família. I aquesta vegada hi ha motius per què sigui una vetllada diferent de les altres. La dona d'en Tomàs no es presenta, el Jordi ha tingut dos minuts de glòria a la TV i vol saber com l'han vist els altres, què n'opinen... La dona del Jordi està estupenda en el seu paper, així com també el cambrer del bar.

Tot plegat problemes familiars, la mare que es fica en tot i sempre acaba dient:  ja t'ho deia jo...

Rius i t'ho passes bé però també t'adones que estàs contemplant un tros de vida de qualsevol de nosaltres, que això passa i molt sovint.

En acabar l'obra la gent aplaudint es va anar acostant a l'escenari. No ho enteníem. Fins que vam veure en Carles Canut dalt de l'escenari i una pila d'actors i gent de teatre drets aplaudint. Feia 50 anys que la Maife Gil havia trepitjat per primera vegada el teatre Romea. I 150 anys que es va inaugurar el teatre. Li van donar flors, un regal, van pujar les nétes i ella va parlar amb la mateixa gràcia que té a escena.

Sempre agrada trobar-te situacions especials i de festa quan surts de casa.

Una nit perfecta que vam arrodonir anant a prendre unes tapes a Luzia, al carrer Pintor Fortuny, on et donen unes albergínies sequetes amb mel de canya que són una meravella! 

Sembla que aquesta temporada comencem amb obres de teatre entretingudes i divertides. Ja convé! Ho fan expressament per compensar una mica tot l'embolic polític que estem vivint? Crec que volen que estiguem relaxats per prendre les decisions necessàries amb un estat d'ànim positiu i optimista... Endavant!