No sé si vull un nòvio o un gos

No sé si vull un nòvio o un gos
de Glòria Marín


ànimallibres

Juliol 2015

Tinc el costum, sempre que puc, de llegir els llibres que compro als néts grans abans no els llegeixin ells. M'agrada veure quina mena de llibres els agrada i així intento entendre una mica més el seu pas a l'adolescència. 

Aquest llibre, que he llegit en un parell d'hores, és molt bo. Comprenc que els llibres que jo llegia a la seva edat, o una mica més gran, a ells no els agradin. Potser els llegiran més grans però ara el que busquen és la vida, la seva vida, la dels seus companys i amics. 

L'Alba és una nena de 13 anys que no es troba a gust a casa seva. Té dos germans bessons de 16 anys que es passen el dia barallant-se i cridant. I els pares els criden i s'enfaden. I ella no suporta els crits. I decideix tornar-se invisible pels de casa i no parlar. Sopa a taula però immediatament se'n va a la seva habitació. I escriu un diari. Va sovint a casa els avis que estan per ella, li expliquen coses i la valoren. I ella s'hi sent a gust. També amb les amigues, molt diferents entre elles però que fan pinya. 

Surten tots els temes que importen a aquesta edat: els nois, l'enamorament, el masclisme, la homosexualitat, malalties, mort... Un dia que ella es queixa a l'àvia de la família que li ha tocat ella li respon dient-li que no sigui tan egoista, que pensi també en els altres, que intenti fer més vida de família, que no pensi només en ella... L'Alba no s'ho pren gens bé fins que ho entén, intenta quedar-se a taula més estona, parlar amb els germans i els pares, i descobreix que tots se l'estimen i estan per ella. 

El resum és pobre perquè l'autora ho expressa tot molt bé i arriba a les nenes-noies que ho llegeixen. 

La Berta, la meva néta de 13 anys, se l'ha llegit en dos dies i m'ha enviat un whatsapp demanant-me, sisplau!, que vol més llibres com aquest. Crec que és així com es formen lectors...