Tovalloles punt de creu

Tovalloles punt de creu

Ja fa molts anys, molts!, que la Sílvia va brodar a punt de creu unes tovalloles per a la seva germana. I va comentar que se les faria per casa seva però que li feia mandra perquè eren complicades de fer. Jo em vaig oferir de seguida: Ja te les faig jo! I vaig començar a bon ritme. Però era molta feina i a poc a poc vaig adonar-me que la meva vista no estava per fer punt de creu en una roba amb forades tan petits... Vaig agafar una lupa i vaig continuar. Però ni així... I van quedar enterrades al fons d'una bossa. La veritat és que només em quedaven el centre de dues banyeres però eren de tres blancs diferents i ni ara, operada de cataractes, era capaç de fer-ho. Vaig trobar una senyora que es dedicava a acabar feines com aquesta i li vaig donar. 

I el dia de Nadal vaig poder portar a la parella els dos jocs de tovalloles començats feia tant de temps! Ni se'n recordaven! Però els va agradar i van estar contents. I jo també!